‘Tech washing’: amenaça silenciosa per als consells d’administració
En un entorn empresarial cada vegada més digitalitzat, la pressió per mostrar avenços tecnològics pot portar a pràctiques comunicatives poc rigoroses. El fenomen del tech washing —l’exageració de capacitats tecnològiques— s’està convertint en una amenaça silenciosa per a la governança corporativa
L’article publicat a Cinco Días analitza com algunes empreses, en el seu afany per posicionar-se com a innovadores, projecten una imatge tecnològica més avançada de la que realment posseeixen. Aquesta narrativa inflada, coneguda com a tech washing, pot derivar en conseqüències legals, ètiques i reputacionals, especialment en un context regulador cada vegada més exigent.
L’autora, Marlen Estévez, sòcia i membre del consell d’administració de RocaJunyent, adverteix que aquesta pràctica recorda al greenwashing en sostenibilitat, i que tots dos fenòmens comparteixen elements com promeses no verificades, manca de supervisió interna i risc reputacional. En la seva anàlisi, proposa mesures concretes perquè els consells d’administració assumeixin un rol actiu en la supervisió tecnològica: comitès multidisciplinaris, auditories digitals, ús precís del llenguatge i formació contínua.
La clau, assenyala Estévez, no està a frenar la innovació, sinó a governar-la amb integritat des de l’origen. En un món on l’exigència reguladora i la pressió reputacional no deixen de créixer, la transparència tecnològica ha de formar part de l’ADN estratègic de qualsevol empresa que aspiri a liderar el futur.
