Títol: Sentència del Tribunal Constitucional sobre ocupació il·legal: empara per aplicació arbitrària del RDL 11/2020
El Tribunal Constitucional ha estimat per unanimitat el recurs d’empara interposat per una propietària a qui el Jutjat de Primera Instància núm. 37 de Barcelona va denegar alçar la suspensió del llançament d’un ocupant il·legal, tot i no concórrer els requisits de l’article 1 bis del Reial decret llei 11/2020. La Sentència de 16 de novembre de 2025 declara la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE).
Una propietaria adquirió una vivienda ocupada ilegalmente por un tercero sin título que había alegado situación de vulnerabilidad económica. El Juzgado de Primera Instancia había suspendido el lanzamiento aplicando el artículo 1 bis del RDL 11/2020, norma que exige que la vivienda pertenezca a personas jurídicas o a personas físicas titulares de más de diez inmuebles. Al no ser la nueva propietaria gran tenedora, solicitó que se fijara fecha para el lanzamiento. Sin embargo, el Juzgado denegó su petición mediante Auto de 14 de diciembre de 2023, modificando su criterio inicial sin motivación e inadmitiendo posteriormente el incidente de nulidad de actuaciones.
El Tribunal Constitucional ha considerado que existe una contradicción arbitraria entre los autos dictados por el Juzgado: el primero aplicaba correctamente el artículo 1 bis (ocupación sin título), mientras el segundo modificó este criterio sin justificación, manteniendo la suspensión pese a no cumplirse los requisitos legales. Esta falta de motivación, unida a la inadmisión del incidente de nulidad, constituye una vulneración del derecho a la tutela judicial efectiva. La sentencia establece límites claros a la aplicación de las medidas de suspensión de lanzamientos cuando no concurren los requisitos legalmente establecidos en casos de ocupación ilegal que afectan a pequeños propietarios.
Una propietària va adquirir un habitatge ocupat il·legalment per un tercer sense títol que havia al·legat situació de vulnerabilitat econòmica. El Jutjat de Primera Instància havia suspès el llançament aplicant l’article 1 bis del RDL 11/2020, norma que exigeix que l’habitatge pertanyi a persones jurídiques o a persones físiques titulars de més de deu immobles. Com que la nova propietària no era gran tenidora, va sol·licitar que es fixés data per al llançament. Tanmateix, el Jutjat va denegar la seva petició mitjançant un Auto de 14 de desembre de 2023, modificant el seu criteri inicial sense motivació i inadmetent posteriorment l’incident de nul·litat d’actuacions.
El Tribunal Constitucional ha considerat que existeix una contradicció arbitrària entre els autos dictats pel Jutjat: el primer aplicava correctament l’article 1 bis (ocupació sense títol), mentre que el segon va modificar aquest criteri sense justificació, mantenint la suspensió tot i no complir-se els requisits legals. Aquesta manca de motivació, unida a la inadmissió de l’incident de nul·litat, constitueix una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva. La sentència estableix límits clars a l’aplicació de les mesures de suspensió de llançaments quan no concorren els requisits legalment establerts en casos d’ocupació il·legal que afecten petits propietaris.
