Nous criteris en relació amb la determinació i acreditació de la residència fiscal en territori espanyol de les persones físiques
L'anàlisi de la residència fiscal del contribuent s'ha convertit en un tema candent en la fiscalitat espanyola. Bona prova d'això són els recents pronunciaments del Tribunal Suprem (d'ara endavant, “TS”), o el Tribunal Econòmic Administratiu Central (d'ara endavant, “TEAC”).
Els Convenis subscrits per Espanya per a evitar la Doble Imposició Internacional (en endavant, “CDI”), es remeten primerament a la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels Imposts de societats, sobre la Renda de no Residents i sobre el Patrimoni (d'ara endavant, “LIRPF”), que estableix -en el seu article 9- els criteris per a determinar quan un contribuent persona física és resident fiscal a Espanya. Aquests són els següents:
- Criteri de permanència més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol [article 9.1.a) LIRPF]
- Ubicació del nucli principal o la base d'activitats o interessos econòmics en territori espanyol [article 9.1.b) LIRPF]
Dies de presència certificada o acreditada
El TEAC, en la seva resolució 00/04045/2020/00/00, de 28 de març de 2023, ha determinat que la presència certificada no requereix la permanència del subjecte durant un nombre determinat d'hores, sinó que quan el contribuent sigui present en un Estat durant part d'un dia, per petita que aquesta sigui, el dia es considerarà com a dia de presència en aquest Estat a l'efecte del còmput del període de 183 dies.
El TEAC admet com a elements probatoris de presència certificada a Espanya circumstàncies de diversa índole, com ara moviments de targeta (en establiments físics), utilització de mitjans de transport, visites mèdiques i sanitàries, realització d'actuacions davant notari, accés a establiments esportius, bancaris i de qualsevol altre tipus, pagaments amb Via-T, signatures de contractes, presència en cursos, estacionament de vehicles en pàrquings públics, retirada d'efectiu en caixers físics, etcètera.
Dies presumptes
Previsiblement, les principals àrees de conflicte sorgiran en la diferent valoració dels dies presumptes per part de la AEAT i l'obligat tributari, respectivament, a causa de l'elevat grau d'indeterminació que els mateixos poden arribar a presentar.
El TEAC interpreta que el conjunt de dies que “raonablement” transcorren entre dues dates de presència certificada en territori espanyol, deuen –excepte prova en contra- computar-se com a dies de presència a Espanya.
Absències esporàdiques
Pel que fa a les absències esporàdiques, el TS va dotar d'un eminent caràcter de temporalitat al concepte a través de les seves resolucions 1829/2017, 1834/2017, 1850/2017, i 1860/2017, de 28 de novembre de 2017. Així, a qualsevol contribuent, que -de manera temporal- abandoni el territori espanyol durant uns dies, se li podrien computar aquestes absències com a temps de permanència a Espanya.
Accés a la nota informativa completa
Publicat a