Les empreses de més de 50 treballadors hauran de desenvolupar en tres mesos protocols per al col·lectiu LGTBI

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el protocol LGTBI que obligarà a les empreses en un termini de tres mesos a planificar mesures i destinar recursos per a aconseguir la igualtat efectiva d'aquest col·lectiu en l'àmbit laboral. Es tracta d'un text que arriba amb sis mesos de retard i que obligarà les empreses a obrir centenars de convenis col·lectius.

Segons ens expliquen alguns experts consultats per Economist & Jurist, des d'aquesta publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), la negociació col·lectiva tindrà tres mesos de termini per a incorporar les mesures pactades en els convenis col·lectius.

Aquest termini s'amplia a sis mesos per a les empreses que no comptin amb convenis i queden eximides de la seva assumpció les empreses de menys de 50 treballadors, per a les quals serà voluntari la definició de protocols específics per a aquesta matèria.

En concret, aquest pla obligarà les empreses a incloure plans amb l'objectiu prioritari de «prevenir, corregir i eliminar tota forma de discriminació» en matèria d'ocupació, així com la implantació progressiva de «indicadors d'igualtat» que tinguin en compte «la realitat de les persones LGTBI» en el sector públic i el privat.

Alberto Novoa, soci de laboral de RocaJunyent, posa el focus en què "no ha estat fins ahir, dia 8 d'octubre que s'ha publicat en el BOE l'esperat Reial decret 1026/2024, pel qual es desenvolupa el conjunt planificat de les mesures per a la igualtat i no discriminació de les persones LGTBI en les empreses".

"I dic esperat perquè la Llei 4/2023, d'1 de març fixava l'obligació de les empreses de comptar amb un Pla LGTBI des del passat 2 de març de 2024, sense que fins a 7 mesos després hàgim tingut notícia de com es desenvolupa, tal com l'art. 15.1 de la Llei 4/2023 tipificava”, assenyala, destacant que “una vegada més, el retard del legislador ha generat un marc d'incertesa per a les empreses de més de 50 treballadors que, des de fa set mesos, no han sabut molt bé, com afrontar el compliment de l'obligació”.

Al seu judici, de les vuit pàgines del Reial decret i els seus dos annexos, veiem com el legislador prioritza la negociació de les mesures LGTBI a nivell conveni col·lectiu i estableix un termini de tres mesos des de l'entrada en vigor del Reial decret per a constituir les comissions negociadores encarregades de negociar les mesures, és a dir, la línia temporal se situa en el 10 de gener de 2025.

Des del seu punt de vista, “com a novetat positiva ressalto que el Reial decret estableix, per a aquelles empreses que no comptin amb un conveni col·lectiu d'aplicació i es vegin en l'obligació de cridar a les organitzacions sindicals, una solució a aquells supòsits en els quals els cridats a negociar els plans LGTBI no responguin, atorgant un termini inicial de 10 dies hàbils ampliables per altres 10 si cap de les organitzacions respongués en el primer termini, afegint que en el cas de no obtenir resposta en aquest segon termini d'altres 10 dies hàbils, l'empresa podrà procedir de manera unilateral a la determinació de les mesures planificades".

“A més, el legislador, entenent la major dificultat de constituir la comissió negociadora, en aquests casos, amplia el termini de 3 a 6 mesos, és a dir, la línia temporal en aquests casos se situa en el 10 d'abril de 2025”, comenta.
 

Accès a la notícia completa (disponible en castellà)