Nova reforma fiscal i l'efecte Boomerang

A Espanya, però, sembla que ens entestem en el contrari, i cada vegada estem més a prop del que sembla ser una enyorança de ¿molts ", i aconseguirem que totes les empreses ¿prefereixin" seguir sent petites o com a màxim mitjanes i que les empreses espanyoles evitin tenir qualsevol presència a l'estranger.

Repetir una afirmació no la converteix en veritat, i per molt que els successius governs independentment del seu “color "s'entestin a acusar les empreses -sobretot les injuriades" grans corporacions "-de pagar menys impostos que la resta de contribuents, aquesta afirmació és incorrecta. Convé per això, recordar determinades qüestions contrastables i que potser ajudin a una millor avaluació de la reforma tributària que s'acosta.

Si no hagués estat per la pujada de la pressió fiscal que el 2015 i el 2016 va introduir l'anterior Govern, i que gairebé en exclusiva, va afectar a grans i mitjanes empreses, a Espanya no hauríem pogut reduir el dèficit Especialment dolorosa segueix sent la modificació urgent de desembre de 2016. Com ja vam tenir ocasió d'assenyalar, aquesta modificació obliga les grans i mitjanes empreses a finançar gratuïtament al Tresor Públic, anticipant quantitats a compte que "se sap" l'Estat haurà de tornar (sense interessos) en uns mesos o anys.

Establir una tributació mínima del 15% sobre el resultat comptable seria un pas més en la direcció equivocada, ja que no només s'estaria trencant el ja malmès mandat constitucional de pagar en funció de la capacitat contributiva real, sinó que també vulneraria gran part de tractats internacionals subscrits per Espanya i que, no ho oblidem, com a tals, els tractats internacionals prevalen sobre les lleis nacionals.

Veritat a mitges

Quan es diu que les grans empreses espanyoles paguen el 8% es diu una veritat a mitges, ja que tot depèn de com es calculi aquest percentatge, i és que aquest càlcul admet moltes lectures. Si un dels objectius de l'anunciada reforma és que les empreses estrangeres que operen a Espanya (sobretot les digitals) paguin impostos al nostre país, haurem d'admetre que la resta dels països facin el mateix i que les empreses espanyoles que operen fora de les nostres fronteres paguin impostos en aquells països on operen.

La nostra actual legislació, i els nostres compromisos internacionals, segueixen aquesta idea, i per això els beneficis de les empreses espanyoles que ja han pagat (insistim, ja han pagat) un alt nivell d'impostos a l'estranger estan exemptes quan arriben a Espanya.

Ara bé, si per determinar el percentatge d'impost que paguen les empreses espanyoles prenem en consideració el benefici obtingut a l'estranger, però no l'impost pagat a l'estranger, estarem barrejant "xurres amb merines". El càlcul correcte obliga a comparar l'impost "espanyol" davant del benefici "espanyol", o l'impost mundial total davant del benefici mundial total, però aquest càlcul no s'ha de barrejar.

Lamentablement, la xacra del frau fiscal existeix en tots els països, però la forma de combatre-ho no pot passar pel "cafè per a tots". Tractar per igual a complidors i no complidors lamentablement no afavoreix que hi hagi més complidors, sinó tot el contrari.

Resulta encoratjador que es propugni la seguretat jurídica, però acompanyar aquesta afirmació de l'anunci d'una reforma de les grans corporacions sense concretar terminis i efectes de la mateixa contribueix al contrari, i, sobretot, paralitza qualsevol indici d'inversió nacional o estrangera que pogués estar gestant.

Haurem d'esperar per acabar d'avaluar l'abast i conseqüències de la reforma fiscal en potència, però del que fins avui coneixem hem de valorar positivament la introducció de l'element ambiental i de la lluita per la igualtat de sexes, però no podem valorar positivament una reforma fiscal que desconegui que les grans i mitjanes empreses són també contribuents, a més d'importants creadors d'ocupació i de riquesa en general. Una reforma fiscal que segueixi “esprement” a determinats tipus de contribuents tindrà un efecte boomerang ja que aquestes empreses necessàriament traslladaran aquests costos als seus clients o empleats.