Una reforma en contra que flueixi el crèdit

A nivell internacional, està demostrat que un dels elements que més contribueix a fomentar el frau fiscal és la incertesa i inseguretat jurídica.

En matèria impositiva, actualment hi ha tramitant-se rellevants avantprojectes de lleis, als quals previsiblement s'afegirà la Llei de Pressupostos de l'Estat per a 2019. Tots aquests textos contenen importants modificacions normatives en la determinació del benefici que han de pagar les empreses.

Però si això era poc, arran de la coneguda actuació del Tribunal Suprem, en l'últim consell de ministres el Govern ha aprovat un Reial decret llei en virtut del qual l'Impost sobre Actes Jurídics Documentats ha de pagar-ho l'entitat financera que atorga el crèdit amb l'agreujant que aquesta entitat financera no podrà considerar aquest impost com un cost i per tant deduir-ho en l'Impost sobre Societats. En altres paraules, el que ve a establir aquest Reial decret llei és que quan l'Impost sobre Actes Jurídics Documentats ho hagi de pagar un banc el seu cost per aquest impost s'incrementarà en un 30%.

No vam aconseguir entendre (o sí) el motiu de la modificació, però resulta clar que arran de la mateixa un banc, pel simple fet de donar un crèdit, ha de pagar un 30% més d'impost el que evidentment desincentiva que flueixi el crèdit , curiosament pensàvem que fins fa ben poc el problema era just l'oposat i el que es buscava era que els bancs donessin préstecs no el contrari.

No ara a referir-nos al fet que aquest aparent càstig als bancs és més 'fictici' o impostat que real, si tenim en compte que els bancs tenen milions de bases imposables negatives pendents de compensar.

Tampoc farem referència al fet que l'esmentat garrotada a la banca pogués amagar un premi, ja que els bancs van a poder activar en el seu balanç els crèdits fiscals (els famosos Deferred Tax Assets).

Tampoc ens ocuparem de com pot ser que una norma que està vigent des d'abans de l'any 1993 i sobre la que el Tribunal Suprem ha estat discutint la seva vigencia durant setmanes, hagi passat a ser d'extrema i urgent necessitat (premisses que són requerides per utilitzar l'instrument del Reial decret llei).

Però el que no podem passar per alt és l'evident manca de fonament per introduir en l'Impost sobre Societats una discriminació tan flagrant, per molt que el cool en aquests temps que corren sigui posicionar-se en contra de la banca.

La Constitució, a més de la solidaritat i la progressivitat que tots coneixem, promulga el principi de la igualtat, principi que clarament es veu compromès a establir una modificació d'aquesta índole, de manera que és possible que el Tribunal Constitucional també hagi de pronunciar-se sobre l'Impost d'Actes Jurídics Documentats, de fet albirem una futura declaració d'inconstitucionalitat de la norma que avui s'aprova.

Apedaçar la normativa tributària o fins i tot utilitzar la tributació empresarial d'aquesta manera a tan curt termini no només no arregla els problemes de fons (l'impost sobre Actes Jurídics Documentats ho continuaran suportant els clients, ens agradi o no), sinó que crea altres grans problemes, com són la fugida d'empreses o la manca d'atractiu d'Espanya per a inversors estrangers, aquest hauria de ser el nostre objectiu atreure inversió mitjançant reduccions d'impostos que “atreguin" el capital estranger cap a Espanya, cosa que, d'altra banda, és el que altres països ja estan fent.

Si es redueix el crèdit i l'activitat econòmica, després no ens queixem...