L'homogeneïtzació d'estàndards de report: cap a un efectiu model de negoci sostenible

Els ESRS són directrius i criteris creats pel European Financial Reporting Advisory Group -EFRAG- destinats a unificar els documents no financers, de tal forma que la informació sostenible es presenti de manera organitzada, clara, i transparent.  

El 31 de juliol d'enguany, la Comissió Europea va adoptar el primer conjunt de ESRS aplicable a totes les empreses subjectes a la CSRD. L'aplicació dels ESRS serà progressiva, entrant en vigor entre 2024 i 2028 segons el tipus d'empresa i la subjecció a la Directiva. Pel que fa a les pymes cotitzades, els serà exigible des de l'1 de gener de 2026, havent d'informar en 2027 sobre les dades de 2026, i podran optar per no reportar fins a 2028. Malgrat la inexigibilitat fins a 2026 i de la possible exclusió voluntària durant un exercici, la recomanació per a les pymes cotitzades i no cotitzades és que optin per complir amb les disposicions dels ESRS d'una manera voluntària, avançant-se a la possibilitat que els siguin exigibles ja que s'està treballant en unes normes específiques per a pymes cotitzades, i en recomanacions per a pymes no cotitzades, amb idea de ser publicades l'any que ve.  

Una dels grans avantatges és que els ESRS consideren marcs existents, com el Global Reporting Initiative (GRI), per a facilitar la interoperabilitat, i evitar d'aquesta manera els esforços de doble divulgació per part de les empreses. En aquest sentit, cal destacar que fa unes setmanes EFRAG i GRI van publicar una declaració conjunta sobre l'alt nivell d'interoperabilitat aconseguit entre els ESRS i els estàndards GRI, la qual cosa és una gran notícia per a les empreses que reporten la seva informació no financera (o sostenible) conforme a GRI, el 82% de les empreses segons la pròpia entitat.

El Pacte Mundial de Nacions Unides també s'ha unit a aquesta tendència d'homogeneïtzació en el reporti de la informació no financera, en 2023 va entrar en vigor un nou model d'informe de progrés que també està alineat amb altres marcs internacionals i estàndards de reporti. Així, per a les empreses europees, hi ha una taula de correspondència amb els estàndards europeus de sostenibilitat, de tal forma que l'elaboració de l'informe de progrés no suposi un excessiu cost per a aquestes, que hauran de reportar conforme als ESRS.  

L'homogeneïtzació dels estàndards de reporti d'informació no financera representa una fita significativa en el món empresarial. Aquesta convergència cap a normatives comunes no sols simplifica la tasca de complir amb els requisits reguladors, sinó que també comporta un estalvi substancial en costos financers i recursos humans. Les empreses, en adoptar estàndards coherents i reconeguts internacionalment, poden aprofitar economies d'escala en preparar i presentar els seus informes. A més, l'homogeneïtzació fomenta la transparència i comparabilitat entre les empreses, la qual cosa al seu torn pot enfortir la seva posició en el mercat i la seva reputació, brindant a les companyies una poderosa eina per a posar en valor la informació sobre sostenibilitat que han aconseguit treure a la llum després d'uns anys de tremend esforç i treball intern.  

En un moment en el qual l'ingent volum  regulador sobre obligacions de sostenibilitat amenaça amb aclaparar a les organitzacions, l'homogeneïtzació d'estàndards de reporti emergeix com un far que guia a les empreses cap a un futur més sostenible i eficient, on la responsabilitat corporativa s'integra amb més sentit i amb més força en les seves operacions i estratègies.