T’has vist afectat per un procediment concursal exprés? No tot està perdut

Des de la reforma introduïda per la Llei 38/2011, la legislació concursal espanyola inclou una modalitat que permet la conclusió immediata del concurs quan l’empresa insolvent no disposa de béns suficients per cobrir els crèdits contra la massa generats durant la tramitació del procediment. En altres paraules, s’aplica a empreses sense actius realitzables.

El procés comença amb la presentació d’una sol·licitud de declaració de concurs exprés. Si el Jutjat Mercantil considera fonamentada la manca de massa activa al·legada per la societat, dicta un auto declarant el concurs i en disposa la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i al Registre Públic Concursal. A partir de la publicació, els creditors tenen 15 dies per sol·licitar el nomenament d’un administrador concursal si consideren que hi ha indicis d’actes lesius, responsabilitat de l’òrgan d’administració o motius per considerar el concurs com a culpable. Si no es presenta cap sol·licitud, el jutge dicta un altre auto acordant la conclusió del concurs i l’extinció de la personalitat jurídica de la societat.

Amb el temps, s’ha detectat un ús fraudulent d’aquest mecanisme per extingir societats en situació d’insolvència. Moltes empreses donen de baixa comptablement els seus actius o duen a terme liquidacions ruïnoses amb l’objectiu d’acollir-se al procediment exprés, confiant que els creditors no consultaran el BOE ni el Registre Públic Concursal, o que no assumiran el cost de l’informe de l’administrador concursal.

Molts creditors s’adonen de la situació massa tard, quan ja han transcorregut els 15 dies per sol·licitar el nomenament de l’administrador. Tot i això, encara hi ha vies legals per intentar la recuperació del crèdit: l’acció individual de responsabilitat (article 241 del Text Refós de la Llei Concursal - TRLC) i l’acció de responsabilitat per deutes socials (article 367 de la Llei de societats de capital - LSC).

L’acció individual de responsabilitat permet imputar a l’administrador el mancament de pagament d’un deute social com a perjudici causat al creditor, sempre que es compleixin tres requisits: un acte negligent imputable a l’administrador, un dany al creditor i un nexe de causalitat entre l’acte il·lícit i el dany reclamat. Per exemple, si una societat presenta concurs exprés i encara té contractes laborals vigents, el liquidador ha d’extingir aquests contractes d’acord amb l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors. Si no ho fa, augmenta el deute laboral, i el liquidador pot respondre personalment mitjançant aquesta acció.

A Barcelona, els Jutjats Mercantils van confirmar el desembre de 2023 que la passivitat o omissió en l’extinció dels contractes laborals per part de l’administrador pot donar lloc a responsabilitat segons l’article 241 LSC.

D’altra banda, l’acció de responsabilitat per deutes socials (article 367 LSC) permet reclamar el pagament del deute a l’administrador si, en el moment en què es va contreure, la societat ja es trobava en causa de dissolució i no es van adoptar les mesures previstes a l’article 363 LSC.

En resum, encara que un creditor s’hagi vist afectat per un procediment exprés i consideri que el seu crèdit és incobrable, ha de saber que encara pot exercir accions contra l’administrador de la societat si es compleixen els requisits legals de les accions esmentades. No tot està perdut.