El Tribunal Suprem trenca el blindatge concursal del representant persona física

Marta Sagalá, associada directora del Departament de Reestructuracions de RocaJunyent, analitza en aquest article per a Cinco Días una incoherència estructural de difícil justificació dogmàtica que durant anys ha llastat l’ordenament concursal espanyol: el representant persona física d’una societat administradora quedava exonerat de responsabilitat en seu concursal, malgrat que, en l’àmbit societari ordinari, responia solidàriament juntament amb la persona jurídica per ell representada. Aquesta asimetria normativa, mai abordada de manera expressa pel legislador, va propiciar una fragmentació jurisprudencial notable i, encara més preocupant des de la perspectiva de la tutela dels creditors, va incentivar la interposició de societats instrumentals com a mecanisme de blindatge davant les conseqüències derivades d’una gestió que hagués conduït a la insolvència. El gestor real podia així eludir les sancions concursals mitjançant la mera pantalla d’una persona jurídica, en oberta contradicció amb els principis que informen tant el dret societari com el dret concursal.

Aquesta anomalia queda definitivament resolta per la Sentència del Tribunal Suprem 114/2026, de 30 de gener, que fixa doctrina legal vinculant mitjançant una interpretació sistemàtica i teleològica dels articles 455.2.1r del Text Refós de la Llei Concursal i 212 bis.1 i 236.5 de la Llei de societats de capital. L’Alt Tribunal conclou que el representant persona física ha de ser equiparat a la persona jurídica administradora pel que fa a funcions, deures i responsabilitats, també en l’àmbit del concurs de creditors, sense que sigui necessari acudir a la figura de l’administrador de fet per fonamentar aquesta extensió. La resolució delimita amb precisió l’abast de les conseqüències imputables —inhabilitació personal, responsabilitat solidària pel dèficit concursal i exclusió de les sancions mancades de finalitat rescabalatòria—, però el seu missatge jurídic és inequívoc: la interposició d’una persona jurídica en l’administració d’una empresa en crisi ja no opera com a tallafoc davant la responsabilitat concursal del gestor real que hagi incorregut en una conducta antijurídica.