El Tribunal Supremo fija doctrina definitiva sobre el IRPH: análisis individualizado y fin a la nulidad automática

Les sentències del Tribunal Suprem 1590/2025 i 1591/2025, d’11 de novembre de 2025, estableixen criteris definitius sobre les clàusules hipotecàries referenciades a l’IRPH, posant fi a la incertesa jurídica. L’Alt Tribunal rebutja la nul·litat automàtica i determina que cada hipoteca s’ha d’analitzar individualment mitjançant dos controls: transparència i abusivitat. Per superar el control de transparència, n’hi ha prou que el consumidor mitjà hagi pogut comprendre el càlcul de l’interès mitjançant la menció a la Circular 5/1994 i la publicació oficial al BOE. El control d’abusivitat exigeix comparar el tipus efectiu amb els mètodes habituals del mercat, requerint-se una desproporció clara i evident.

Aquesta doctrina transforma la litigiositat pendent: no hi haurà resolucions massives, sinó que cada demanda requerirà prova sòlida de manca de transparència o d’abusivitat. Les conseqüències pràctiques inclouen una major càrrega probatòria per al consumidor, selecció de demandes amb fonament, processos més tècnics i un efecte dissuasiu sobre reclamacions genèriques. Aquest equilibri protegeix el consumidor davant abusos reals sense comprometre l’estabilitat del sistema financer, consolidant un marc jurídic més just i previsible.

Accés a l'article complet.