Estudi sobre el moment d’adquisició de la propietat en subhasta judicial: decret d’adjudicació davant de testimoni
El debat jurídic se centra a determinar si l’adquisició del domini en el marc d’una subhasta judicial es produeix amb el decret d’adjudicació (títol) o amb el testimoni del decret (traditio/consumació), qüestió que té conseqüències pràctiques rellevants, com ara la determinació de la normativa aplicable en funció del moment temporal en què se situï la transmissió.
Cuando se adquiere la propiedad en subasta judicial: decreto de adjudicación o testimonio
El sistema civil espanyol exigeix, d’acord amb l’article 609 del Codi Civil, la concurrència de títol i mode per a la transmissió del domini, operant la traditio com a lliurament segons l’article 1462 del mateix cos legal. En el context de la subhasta judicial, el decret d’adjudicació constitueix el títol i la perfecció, mentre que, segons la doctrina majoritària, el testimoni del decret (article 673 LEC) equival a escriptura pública i compleix la funció de traditio o consumació.
La STS de 14/07/2015 fixa la transmissió amb el testimoni del decret, en equiparar-lo a una escriptura pública (arts. 673 LEC i 1462 CC). Com a regla general, el testimoni marca la data, llevat que s’acrediti un lliurament previ.
Per la seva banda, la STS d’01/03/2017 afirma que la transmissió es produeix amb el decret d’adjudicació, criteri seguit per l’AP Sevilla (28/09/2023). Aquesta interpretació distingeix entre consumació registral (testimoni) i fita traslativa substantiva (decret), evitant inseguretat i retroactivitat. L’AP València (2017 i 2021) afegeix que la societat extingida després d’un concurs sense massa manté una personalitat residual per liquidar béns i pagar deutes. Els administradors passen a ser liquidadors (art. 376 LSC), amb un deure de diligència postconcursal que pot generar responsabilitat.
Descàrrega l'article complet.
Publicat a
També et pot interessar
