El Tribunal Suprem posa límits a l'assegurança de vida de prima única vinculada a la hipoteca.

La STS 913/2026, d'11 de juny, suposa un important suport per als consumidors que van contractar hipoteques amb assegurances de vida de prima única imposades per l'entitat bancària.

El cas analitzat pel Tribunal Suprem presentava diversos elements especialment rellevants:

• Una prima única de 24.467,62 €.

• Una assegurança contractada amb una companyia asseguradora del mateix grup que el banc.

• La prima finançada dins del mateix préstec hipotecari.

• Una hipoteca amb una durada de 40 anys.

• La contractació de l'assegurança pràcticament “oculta” en una ordre de transferència.

• I, especialment, un cost que no permetia al consumidor conèixer amb claredat el veritable preu del finançament i que no es reflectia adequadament en la TAE.

Què considera abusiu el Tribunal Suprem?

La sentència no diu que qualsevol assegurança de vida vinculada a una hipoteca sigui abusiva.

El que considera abusiu és la concurrència de diverses circumstàncies:

• La imposició d'una asseguradora del mateix grup bancari, sense alternatives reals.

• Una prima única elevada, en lloc d'una prima periòdica.

• El finançament d'aquesta prima amb el mateix préstec, fent que el consumidor pagui interessos també sobre el cost de l'assegurança.

• La manca de transparència sobre l'impacte econòmic real de la contractació.

• L'absència d'un avantatge financer per al consumidor que justifiqués aquesta vinculació.

A més, el Tribunal Suprem rebutja que una clàusula pugui quedar fora del control d'abusivitat simplement perquè formalment aparegui com una “ordre de transferència”. El que és rellevant és què s'està imposant realment al consumidor, i no el nom o la ubicació que tingui l'estipulació dins de l'escriptura.

Es poden recuperar els diners?

Sí, però no necessàriament la totalitat de la prima. La restitució ha de tenir en compte la part de l'assegurança la cobertura de la qual ja hagi estat consumida, de manera que caldrà analitzar cada cas i efectuar la corresponent liquidació.

En termes generals, com més recent sigui el préstec i menys temps de cobertura hagi transcorregut, més gran pot ser l'import susceptible de recuperació.

I què passa amb les hipoteques posteriors al 2019?

La situació és encara més clara per als préstecs subjectes a la Llei 5/2019, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari. El banc pot exigir determinades assegurances, però ha de permetre que el consumidor aporti una pòlissa alternativa d'un altre proveïdor quan ofereixi condicions i prestacions equivalents.

A més:

• No pot cobrar per analitzar la pòlissa alternativa.

• No pot empitjorar les condicions del préstec pel fet d'escollir una altra asseguradora.

• Aquesta possibilitat s'ha de respectar tant en la contractació inicial com en les renovacions.

Aquesta STS 913/2026 no significa que totes aquestes assegurances siguin automàticament nul·les. Però sí que estableix criteris molt rellevants per analitzar si va existir una imposició abusiva i una manca de transparència.