Precarietat i dificultat d'accés a l'habitatge o nova modalitat residencial?

María Bassols, Associada de dret immobiliari en RocaJunyent, ha elaborat aquest article publicat en el Diari Cinco Días en el qual explora el concepte del coliving, destacant que, encara que cada vegada és més conegut, encara genera dubtes sobre el seu significat, regulació i efectes en la societat. Bassols aclareix que el coliving no és el mateix que llogar una habitació ni és similar a residències estudiantils o per a executius. És una forma d'allotjament que pot o no ser habitual, amb característiques específiques que la distingeixen.

Existeixen tant defensors com detractors del coliving. Els crítics consideren que aquest concepte és una resposta al problema de l'accés a l'habitatge, especialment per als joves més vulnerables, ja que normalitza la idea de no poder permetre's un habitatge complet. No obstant això, els defensors ho veuen com una oportunitat de canvi en el mercat immobiliari, permetent la creació d'espais residencials moderns, que combinen àrees privades amb zones comunes per a sociabilitzar, la qual cosa podria millorar la qualitat de vida a les ciutats.

Des del punt de vista legal, a Espanya no hi ha una normativa específica sobre el coliving, encara que a Catalunya es fa referència a "allotjaments amb espais comuns complementaris". En aquest sentit, Bassols suggereix que el coliving podria abordar el problema de la grandària reduïda dels habitatges a les ciutats, en permetre als residents compartir espais comuns que augmentin la seva qualitat de vida.

Finalment, Bassols subratlla que el coliving no sols ha de centrar-se en proveir habitatges, sinó a oferir qualitat de vida, sostenibilitat i serveis que fomentin la convivència i la lluita contra problemes socials com la solitud. El futur del coliving dependrà de com es reguli i s'implementi per a respondre a les necessitats residencials de les ciutats.

Accès a la notícia completa (disponible en castellà)