En aquest article publicat per eleconomista.es titulat "La Administración electrónica en el procedimiento administrativo: ¿falsa amiga?", Xavier Martín reflexiona sobre l'obligatorietat de relacionar-nos electrònicament amb les Administracions Públiques per a realitzar qualsevol tràmit.
Madrid, 28 d'octubre de 2019 – Roca Junyent i la societat de despatxos BMyV Advocats han signat avui un acord de col·laboració amb l'objectiu d'ampliar la seva presència i serveis a Espanya. Aquesta aliança estratègica permetrà a Roca Junyent, que fins ara comptava amb les seves dos oficines principals de Madrid i Barcelona, ampliar la seva presència en altres ciutats d'Espanya. Es tracta d'un acord de col·laboració i planificació de la futura integració d'aquests despatxos.
Roca Junyent prossegueix així la seva estratègia de creixement en nous mercats i impulsa la seva expansió per estar present a Andalusia (Màlaga i Sevilla), Madrid, Barcelona, País Basc (Bilbao) i Castella i Lleó (Burgos i Valladolid), a més de Girona, Lleida , Tarragona i Palma de Mallorca.
BMyV Advocats està integrada actualment per les firmes Gaona Advocats, que recentment va integrar al despatx A.Rozados & Associats de Sevilla passant-se a denominar Gaona i Fregats Advocats, IparBilbao Advocats, Sanz-Lomana Pures i Associats, Hernando Lara Advocats, i Silvia Giménez-Salinas Advocats, totes elles amb gran implantació i prestigi en els seus respectius territoris; els despatxos de la xarxa reforcen a través d'aquesta aliança amb Roca Junyent seus equips i serveis en les dues principals places espanyoles, Madrid i Barcelona.
En aquest sentit, els principals socis d'aquests despatxos són o han estat degans dels col·legis d'advocats de les seves respectives províncies, a més d'advocats de gran prestigi dins de les seves respectives especialitats jurídiques. En el cas d'Hernando Lara Advocats, Pablo Luis Hernando Lara va ser Degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Burgos; Carlos Fuentenebro Zabala, soci de IparBilbao Advocats, és actualment el degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Biscaia, mentre que el seu soci, Nazario Oleaga, també va ser degà d'aquest mateix col·legi entre 2003 i 2013; Sílvia Giménez-Salinas, fundadora de SGS Advocats, és degana emèrita de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona; Manuel Llits Jimena, president de Gaona Advocats, és també degà emèrit del Col·legi d'Advocats de Màlaga; Enrique Sanz Lomana, soci de Sanz-Lomana Pures i Associats va ser Degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Valladolid i és actualment el president de la Mutualitat General de l'Advocacia Espanyola; i Noemí Juani Ramon, directora executiva de Gaona Advocats, ha estat directora general de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona.
Els despatxos d'BMyV Advocats compten actualment 27 socis i un total de 54 professionals, que se sumen a l'equip de Roca Junyent, integrat per més de 200 professionals que donen servei a totes les branques del dret dels negocis.
Barcelona 17 d'octubre de 2019 - Roca Junyent va signar dimarts passat, 15 d'octubre, a Barcelona l'acord d'integració del bufet Segarra de Figarolas. Amb aquesta operació, Roca Junyent incorporarà als dotze professionals d'aquest despatx especialitzat en Dret Fiscal. Tots ells es traslladaran a la seu corporativa de Roca Junyent a Barcelona el proper 31 d'octubre.
Segarra de Figarolas, amb seu a la capital catalana, va néixer l'any 1997 de la mà d'Àngel Segarra i Joan de Figarolas. Des del seu naixement, el despatx format per advocats i economistes, s'ha centrat en assessorament fiscal i mercantil. Joan de Figarolas s'incorpora com a nou soci de quota de Roca Junyent, mentre que Àngel Segarra ho fa en qualitat d'Of Counsel.
Amb la integració de Segarra de Figarolas, Roca Junyent reforça l'àrea de Dret Fiscal, incorporant el bagatge i l'experiència d'un equip professional solvent i molt reconegut. Actualment, l'àrea de fiscal de Roca Junyent està integrada per 26 professionals liderats pels socis Jordi Guarch, Blanca Usón, Raúl Salas i Joan Iglesias, que donen solució a les necessitats dels clients en les especialitats de fiscalitat empresarial, Tax Wealth Management, fiscalitat de les operacions de M & A, preus de transferència i litigació tributària.
Aquest acord referma el compromís de Roca Junyent per promoure incorporacions estratègiques que complementin l'actual equip de la signatura, dotant-la de més transversalitat. En l'actualitat, Roca Junyent compta amb una plantilla de 210 professionals al servei dels seus clients.
La Reforma del Reglament General de Circulació, introduïda pel Reial decret 518/2026 i vigent des de l’1 d’octubre de 2026, suposa un canvi d’enfocament en matèria de mobilitat en situar les persones al centre del sistema de transport i reforçar la protecció dels usuaris vulnerables de la via, entre els quals hi ha els vianants, els ciclistes, els usuaris de vehicles de mobilitat personal (VMP) i els motoristes. Així mateix, incorpora noves normes específiques per a la circulació en entorns urbans, promovent una mobilitat més segura i sostenible i alineant-se amb els objectius de l’Agenda 2030 en àmbits com la salut, la sostenibilitat urbana i l’acció climàtica.
Entre les principals novetats destaquen l’edat mínima de 15 anys per conduir patinets elèctrics, l’obligatorietat de l’ús del casc per als usuaris de VMP i per a tots els ciclistes sense excepció, noves condicions per a l’avançament segur de ciclistes i exigències més estrictes quant a l’equipament dels motoristes i conductors de ciclomotors. La reforma també introdueix mesures per millorar la seguretat dels vianants i dels escolars, regula la creació de carrils d’emergència en situacions de congestió o neu i amplia l’obligació de l’ús del cinturó de seguretat a col·lectius que fins ara disposaven de determinades exempcions. En conjunt, aquestes modificacions tenen com a objectiu reforçar la convivència entre els diferents modes de transport i reduir els riscos en la circulació.
Accedeix a l’alerta completa a través de l’enllaç següent.
Publicat a
La Comissió Europea presenta una ambiciosa proposta de reglament de contractació pública que substituirà les actuals directives europees per un marc normatiu únic i directament aplicable a tots els Estats membres. La iniciativa pretén simplificar i harmonitzar les normes de contractació pública, reduir les càrregues administratives, reforçar la digitalització, promoure una contractació més sostenible i innovadora i enfortir la seguretat i la resiliència de les cadenes de subministrament europees. A més, incorpora una política de preferència europea, que permetrà afavorir, en determinats procediments, operadors, subcontractistes i productes amb origen a la Unió Europea.
Entre les novetats més rellevants destaquen la creació d’un concepte únic de “compradors públics”, la limitació de la subcontractació total, la substitució del Document Europeu Únic de Contractació (DEUC) per un sistema comú de verificació electrònica i la reducció dels procediments d’adjudicació a només quatre modalitats. Així mateix, es reforça el pes dels criteris de qualitat per sobre del preu, es flexibilitza l’execució dels contractes mitjançant nous mecanismes de pagament i modificació contractual, s’actualitza el règim de concessions i es modernitza la transparència mitjançant una xarxa europea interoperable de dades de contractació pública. Un cop aprovada, la norma serà directament aplicable a tota la UE, sense necessitat de transposició per part dels Estats membres.
Consulta l’alerta completa a l’enllaç.
Publicat a
El passat dia 5 d’octubre de 2026 es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat l’Ordre HAC/1028/2026, de 2 d’octubre, per la qual es regula la solució pública de facturació electrònica (d’ara endavant, l’Ordre), d’acord amb el que disposa el Reial decret 238/2026, de 25 de març, pel qual es desenvolupa el sistema de facturació electrònica obligatòria entre empresaris i professionals (d’ara endavant, el Reglament).
La seva publicació no és una novetat merament tècnica. El Reglament condicionava l’entrada en vigor de l’obligació de facturar electrònicament a l’aprovació de l’Ordre. Amb la seva entrada en vigor es posa en marxa el còmput dels terminis que determinen quan serà exigible la factura electrònica entre empresaris i professionals a Espanya.
El calendari que s’activa
L’Ordre entra en vigor l’endemà de la seva publicació, de manera que el còmput dels terminis s’inicia el 6 d’octubre de 2026. A partir d’aquesta data, el conjunt de normes que regulen la facturació electrònica estableix dos moments d’exigibilitat en funció del volum de facturació de cada empresa o professional.
• Empreses i professionals amb una facturació anual superior a 8 milions d’euros: l’obligació els serà exigible transcorregut un any, és a dir, a partir del 6 d’octubre de 2027.
• La resta d’empreses i professionals: l’obligació els serà exigible transcorreguts dos anys, és a dir, a partir del 6 d’octubre de 2028.
Què implica per a les empreses?
Fins ara, el calendari de la factura electrònica obligatòria era una previsió condicionada a un desplegament normatiu pendent. Amb la publicació de l’Ordre, aquesta condició ha quedat complerta i les dates passen a ser certes: 6 d’octubre de 2027 per a les empreses i professionals amb major volum de facturació i 6 d’octubre de 2028 per a la resta.
És, per tant, el moment d’incorporar aquestes dates a la planificació de l’adaptació tecnològica i organitzativa necessària, tant si s’opta per utilitzar la solució pública de facturació electrònica gestionada per l’AEAT com si s’opta per una plataforma privada d’intercanvi de factures electròniques.
No obstant això, el calendari descrit es fixa a data d’avui i s’ha d’entendre sense perjudici de les modificacions que, tal com ha succeït amb el sistema Verifactu, es puguin introduir en els pròxims mesos com a resultat de l’evolució normativa en aquesta matèria.
Publicat a
a { text-decoration: none; color: #464feb; } tr th, tr td { border: 1px solid #e6e6e6; } tr th { background-color: #f5f5f5; }
Novetats jurisprudencials
Sentència del Tribunal Suprem de 23 de juny de 2026 (rec. núm. 2521/2025)
El Tribunal Suprem va analitzar un cas en què una treballadora d'una perruqueria canina va impugnar la carta d'acomiadament disciplinari lliurada el 17 de juliol de 2019. Simultàniament a l'acomiadament, l'empresa va reconèixer la seva improcedència i va abonar 1.708,20 € en concepte d'indemnització. La treballadora va sol·licitar la nul·litat de l'acomiadament per vulneració del seu dret a la tutela judicial efectiva en la seva vessant de garantia d'indemnitat.
El Tribunal Suprem va confirmar la sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, seu de Sevilla, declarant l'acomiadament nul i condemnà l'empresa a abonar 6.250 € per danys morals. El Tribunal va considerar que la disconformitat de la treballadora amb la proposta empresarial de treballar els dissabtes, juntament amb la proximitat temporal entre aquesta discrepància i l'acomiadament, constituïen indicis suficients de represàlia i, per tant, comportaven la inversió de la càrrega de la prova.
Sentència del Tribunal Suprem d'1 de juliol de 2026 (rec. núm. 5468/2024)
El Tribunal Suprem va examinar si el temps de guàrdia d'un conductor d'ambulància adscrit a un sistema de localització havia de considerar-se temps de treball efectiu i, per tant, retribuir-se com a hores extraordinàries.
El Tribunal va concloure que, tot i que el treballador podia romandre al seu domicili, l'obligació d'estar a prop de l'ambulància i disponible per actuar immediatament davant qualsevol avís limitava de manera significativa la seva llibertat personal. En conseqüència, aquest temps havia de considerar-se temps de treball efectiu i l'empresa va ser condemnada a abonar les corresponents hores extraordinàries.
Sentència del Tribunal Suprem d'1 de juliol de 2026 (rec. núm. 131/2025)
En aquest procediment, el Tribunal Suprem va analitzar la decisió del Grup RACC de reduir del 100% al 75% el percentatge de teletreball de les persones treballadores amb discapacitat reconeguda.
El Tribunal va concloure que les modificacions relatives al treball a distància es regeixen per la Llei 10/2021 de Treball a Distància, que exigeix un acord individual i per escrit amb cada persona treballadora afectada. En conseqüència, la modificació es va declarar nul·la únicament respecte d'aquelles persones que no havien prestat el seu consentiment individual.
Sentència del Tribunal Suprem de 7 de juliol de 2026 (rec. núm. 197/2025)
El Tribunal Suprem va resoldre un recurs relatiu a les modificacions introduïdes per Roche Diagnostics, S.L. en el seu programa d'incentius comercials.
El Tribunal va confirmar que els objectius afectats per la modificació tenien caràcter individual i no col·lectiu. Per aquest motiu, l'empresa només estava obligada a informar i consultar la representació legal dels treballadors, sense necessitat d'obrir un procés específic de negociació col·lectiva. Així mateix, va concloure que les modificacions no constituïen una modificació substancial col·lectiva de les condicions de treball.
Sentència del Tribunal Suprem de 9 de setembre de 2026 (rec. núm. 249/2025)
El Tribunal Suprem va analitzar les conseqüències de l'incompliment empresarial de l'obligació d'iniciar el procés de negociació previst a l'article 34.8 de l'Estatut dels Treballadors davant una sol·licitud d'adaptació de jornada per conciliació de la vida familiar i laboral.
El Tribunal va reiterar que aquest tràmit negociador és obligatori i no una mera formalitat. Quan l'empresa incompleix aquesta obligació, la petició de la persona treballadora ha de ser estimada amb caràcter general, llevat que sigui manifestament irraonable o desproporcionada. En el cas concret, es va confirmar la condemna a l'empresa al pagament de 7.501 € per danys morals derivats de la vulneració del dret a la conciliació.
Novetats legislatives
Reial decret 723/2026, de 9 de setembre, pel qual es transposa la Directiva (UE) 2019/1152 sobre unes condicions laborals transparents i previsibles
Aquest Reial decret desenvolupa l'article 8.5 de l'Estatut dels Treballadors en matèria d'informació sobre els elements essencials del contracte de treball i les principals condicions de prestació dels serveis, amb la finalitat de garantir la transparència i la previsibilitat de les condicions laborals.
Aquestes obligacions són aplicables a les relacions laborals de durada superior a quatre setmanes.
La norma va entrar en vigor el 5 d'octubre de 2026.
Les principals novetats són les següents:
1. Obligació d'informació i contingut mínim
L'empresa ha de facilitar per escrit informació sobre els elements essencials de la relació laboral, incloent, entre d'altres:
• La identitat de les parts contractants.
• La data d'inici i, si escau, la durada del contracte.
• El lloc de treball i les condicions de prestació dels serveis.
• Les funcions a desenvolupar.
• La categoria o grup professional.
• La retribució i els seus components, inclòs el sistema de càlcul dels conceptes salarials variables.
• La jornada laboral, hores extraordinàries, vacances i sistema de torns.
• La durada del període de prova.
• Els drets de formació.
• L'existència de sistemes algorítmics o automatitzats que afectin les condicions laborals i els seus criteris de funcionament.
• El pla d'igualtat aplicable, els protocols contra l'assetjament i les mesures d'igualtat LGTBI, si existeixen.
• El procediment d'extinció del contracte.
• El conveni col·lectiu aplicable.
• El sistema de Seguretat Social i els possibles plans de pensions.
2. Informació mitjançant referència a la normativa o al conveni
Determinades informacions poden facilitar-se mitjançant una referència clara i precisa a les disposicions legals o convencionals aplicables.
3. Prestació de serveis a l'estranger
Quan la persona treballadora presti serveis a l'estranger, caldrà facilitar informació addicional relativa als països de destinació, durada del desplaçament, moneda de pagament, dietes, despeses i altres condicions específiques.
4. Informació sobre modificacions
Qualsevol modificació de la informació facilitada haurà de comunicar-se per escrit a la persona treballadora. Aquesta obligació no substitueix els procediments legals de modificació de les condicions de treball.
5. Mitjans d'informació i terminis
La informació es pot facilitar en paper o en format electrònic, sempre que sigui accessible, emmagatzemable i imprimible, i que l'empresa conservi una prova de la seva transmissió o recepció.
La informació general s'ha de proporcionar amb caràcter previ a l'inici de la relació laboral.
6. Model normalitzat d'informació
El Ministeri de Treball, a través del SEPE, publicarà un model normalitzat. Fins aleshores, les empreses hauran de facilitar la informació per escrit per qualsevol mitjà adequat.
7. Relacions laborals vigents
Aquestes obligacions també s'apliquen als contractes de treball vigents. A petició de la persona treballadora, l'empresa haurà de facilitar la informació corresponent en un termini màxim de 30 dies hàbils, sempre que no l'hagués proporcionat prèviament.
Altres novetats
Reial decret 416/2026, de 27 de maig, pel qual es regula la jubilació flexible i altres aspectes de compatibilitat entre pensió de jubilació i treball
Aquest Reial decret va entrar en vigor el 28 d'agost de 2026 i estableix un nou règim de jubilació flexible.
Entre les seves principals novetats destaquen:
• La jubilació flexible es pot compatibilitzar tant amb el treball per compte d'altri a temps parcial com amb determinades activitats per compte propi.
• En cas de compatibilitat amb una activitat per compte propi, la persona pensionista podrà percebre el 25% de la seva pensió.
• En el treball per compte d'altri a temps parcial, la jornada haurà d'estar compresa entre el 33% i el 80% de la jornada d'un treballador a temps complet comparable.
• S'introdueixen incentius addicionals per a aquelles persones que iniciïn la compatibilitat entre feina i jubilació almenys sis mesos després del fet causant de la pensió.
• S'estableixen regles comunes per a les diferents modalitats de jubilació activa, parcial i flexible.
• També es modifica el règim aplicable als incentius econòmics vinculats al retard voluntari de la jubilació.
Publicat a
El Reial decret 731/2026 desenvolupa el règim dels Projectes Estratègics d'Inversió, una nova figura destinada a impulsar iniciatives empresarials i de col·laboració publicoprivada que contribueixin a l'enfortiment de les capacitats tecnològiques, científiques i productives del país. Podran accedir a aquesta declaració aquells projectes que acreditin un interès públic, social, ambiental o econòmic rellevant, i en queden excloses determinades operacions societàries com les adquisicions de participacions, les ampliacions o les reduccions de capital.
La normativa estableix un procediment d'avaluació basat en criteris com la creació d'ocupació, la innovació, la transició ecològica, la digitalització i l'impacte territorial de les inversions. L'obtenció d'aquesta condició permetrà beneficiar-se de mesures destinades a agilitzar els tràmits administratius, millorar la coordinació entre administracions i facilitar l'accés a infraestructures estratègiques, afavorint així la posada en marxa de projectes amb capacitat per generar creixement econòmic i competitivitat.
Accediu a l'alerta completa a través d'aquest enllaç.
Publicat a
La normativa espanyola limita els pagaments en efectiu a 1.000 euros quan en l'operació intervé un empresari o professional i el pagador té el seu domicili fiscal a Espanya. Aquest límit s'amplia fins a 10.000 euros quan el pagador és una persona física no resident a Espanya, actua com a consumidor final i acredita degudament la seva residència fiscal a l'estranger. A més, tant l'Agència Tributària com els tribunals han confirmat que no és possible fraccionar una mateixa operació en diversos pagaments d'import inferior per eludir aquests límits.
L'alerta analitza els principals criteris interpretatius de l'Administració i la jurisprudència, així com les conseqüències pràctiques per als operadors econòmics. Entre aquestes, destaca la importància de conservar la documentació justificativa de les operacions, especialment quan s'apliqui el límit ampliat per a no residents, ja que l'incompliment pot donar lloc a sancions de fins al 25% de l'import abonat en efectiu. Així mateix, es recorda que la Unió Europea imposarà un límit general de 10.000 euros als pagaments en efectiu a partir del juliol de 2027, sens perjudici que Espanya mantingui restriccions més estrictes.
Accediu a l'alerta completa a través d'aquest enllaç.
Publicat a
L'aprovació del 21è paquet de sancions de la Unió Europea contra Rússia reforça les restriccions sobre més de 3.000 persones i entitats, afectant sectors estratègics com el financer, l'energètic, el tecnològic, el del transport i el de defensa. Aquestes mesures no només limiten l'activitat dels subjectes sancionats, sinó que també poden tenir un impacte directe en empreses i contractes de tercers, incloses companyies espanyoles sense cap relació directa amb Rússia.
Davant d'aquest escenari, resulta fonamental revisar i adaptar els contractes vigents i en negociació per garantir una distribució adequada dels riscos. Aspectes com les clàusules de força major, indemnitat, resolució contractual, compliment normatiu (compliance) i canvi de control agafen una rellevància especial per protegir les parts davant de possibles sancions sobrevingudes i assegurar una resposta eficaç davant d'eventuals incompliments o bloquejos operatius.
Accedeix a l'alerta completa a l'enllaç.
Publicat a
