El Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa ha fet públic l'Avantprojecte de Llei de mesures integrals en matèria de prevenció del blanqueig de capitals, el finançament del terrorisme i el finançament de la proliferació d'armes de destrucció massiva (en endavant, l'"Avantprojecte"), cridat a substituir la Llei 10/2010, de 28 d'abril, de prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme vigent (en endavant, "Llei 10/2010"). Es tracta d'una norma que reforma en profunditat el sistema espanyol de prevenció del blanqueig de capitals, el finançament del terrorisme i el finançament de la proliferació (PBC/FT/FP). A continuació, resumim les seves principals novetats, d'on procedeixen i en quin moment de tramitació es troben.

1. Context: El nou paquet antiblanqueig europeu

El maig de 2024, la Unió Europea va aprovar un nou paquet normatiu, format per quatre instruments, que substitueix el marc anterior i obliga Espanya a revisar en profunditat el seu sistema de prevenció:

• Reglament (UE) 2024/1620: crea l'Autoritat de Lluita contra el Blanqueig de Capitals i el Finançament del Terrorisme (AMLA), amb potestats supervisores, sancionadores i reguladores que hauran de coordinar-se amb les autoritats nacionals.
• Reglament (UE) 2024/1624: estableix de forma directament aplicable a tota la UE les obligacions substantives de diligència deguda, control intern i règim de titularitat real que han de complir els subjectes obligats. En ser un reglament, no necessita transposició: s'aplica directament.
• Directiva (UE) 2024/1640: substitueix la Directiva (UE) 2015/849. Regula els mecanismes institucionals (supervisors, unitats d'intel·ligència financera, registres de titularitat real) que cada Estat membre ha d'establir. En ser una directiva, sí que exigeix transposició mitjançant llei nacional: és la peça que obliga Espanya a legislar.
• Reglament (UE) 2023/1113: regula la informació que ha d'acompanyar les transferències de fons i de criptoactius, reforçant la traçabilitat d'aquest tipus d'operacions.

Per la profunditat d'aquests canvis, el Govern ha optat per no limitar-se a reformar la Llei 10/2010 vigent, sinó per elaborar una llei que ordeni de forma sistemàtica tota la matèria.

2. Principals novetats de l'Avantprojecte

S'incorporen nous subjectes obligats

S'inclouen com a subjectes obligats, entre altres, les societats mixtes de cartera no financeres, els proveïdors i intermediaris de finançament participatiu, i, com a novetat molt cridanera, els agents de futbol i els clubs de futbol professional (respecte d'operacions amb inversors, patrocinadors, agents o traspassos de jugadors).

S'amplia també l'àmbit d'actuació dels advocats i altres professionals independents del Dret com a subjectes obligats, incloent-hi expressament la gestió de criptoactius pertanyents al client i l'obertura o gestió de comptes de criptoactius.

Les fundacions, associacions i entitats religioses queden subjectes a un règim conjunt i més proporcionat, centrat en el risc de finançament del terrorisme. Només aquelles amb risc superior al mitjà -segons l'anàlisi sectorial- hauran de registrar donants i beneficiaris de transaccions superiors a mil (1.000) euros.

Una nova autoritat nacional: ANIFI

El canvi institucional més rellevant és la creació de l'Autoritat Nacional d'Integritat Financera (ANIFI), una nova autoritat administrativa independent que assumirà de forma unificada les funcions que avui exerceixen per separat el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals (SEPBLAC) i la Secretaria d'aquesta Comissió, actuant com a unitat d'intel·ligència financera i supervisor únic en matèria de PBC/FT/FP.

3. Noves obligacions per als subjectes obligats

Consulta obligatòria del Registre Central de Titularitats Reals (RCTIR): per identificar el titular real de qualsevol client, els subjectes obligats hauran d'obtenir sempre una certificació o extracte del RCTIR que acrediti haver realitzat la consulta. Amb caràcter general, a més de les autoritats i els subjectes obligats, podran accedir a determinada informació del Registre: periodistes, organitzacions de la societat civil i altres persones que acreditin un interès legítim.

Aquest accés general al Registre -per subjectes obligats i per tercers amb interès legítim, excepte notaris i registradors- estarà subjecte al pagament d'una taxa de dos (2) euros per consulta, que es redueix a un (1) euro quan l'accés es realitzi per mitjans automatitzats màquina a màquina.

Representant obligatori davant l'ANIFI: tots els subjectes obligats hauran de designar un representant davant la nova autoritat, amb la finalitat de garantir un cens complet i facilitar la supervisió basada en risc. A més, s'introdueix la figura del director de compliment normatiu, que ha de ser membre de l'òrgan de direcció, així com un responsable de compliment, a qui correspondrà la representació davant l'ANIFI.

Alts estàndards ètics: s'exigeixen en el nomenament d'administradors i en la contractació d'empleats, directius i agents, establint un règim d'inelegibilitat i idoneïtat (antecedents penals no cancel·lats, sancions fermes de separació o inhabilitació).

Declaració al Fitxer de Titularitats Financeres: s'estén l'obligació a nous declarants -empreses d'inversió, SGIIC i Sicav, SGEIC i SCR, i proveïdors de serveis de criptoactius- i a nous productes, incloent-hi expressament comptes de valors i comptes de criptoactius.

Acreditació de l'origen lícit dels mitjans de pagament intervinguts: quan s'intervinguin mitjans de pagament per incompliment de l'obligació de declarar, s'haurà d'acreditar el seu origen lícit. És a dir, es trasllada a la persona afectada la responsabilitat de justificar l'origen dels diners, no només el compliment formal de declarar-lo.

Atès el volum de noves obligacions, el moment de començar a revisar els procediments interns és ara, per la qual cosa és aconsellable iniciar des d'ara un diagnòstic intern per identificar quins canvis de governança i de procediments exigeix l'Avantprojecte en cada organització.

4. Restriccions per a subjectes obligats

S'estableix expressament que les persones condemnades per blanqueig de capitals o delictes subjacents no podran exercir professionalment determinades activitats ni ser directors, administradors o titulars reals de subjectes obligats, atorgant a l'ANIFI i als supervisors prudencials potestats de control al respecte.

La mateixa prohibició s'estén, amb matisos, a fundacions, associacions i entitats religioses, els òrgans de govern, directius o tresorers de les quals no podran haver estat condemnats per determinats delictes patrimonials, socioeconòmics, contra la Hisenda Pública o de finançament del terrorisme.

S'amplia l'elenc de delictes que impedeixen ser titular real, directiu, tresorer o membre dels òrgans de govern d'aquestes entitats (ara inclou delictes contra el patrimoni, contra l'ordre socioeconòmic, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social, contra l'Administració Pública, falsedats i finançament del terrorisme, exigint certificat d'antecedents penals).

5. Un règim sancionador més sever

Les infraccions molt greus podran sancionar-se amb multes d'entre cent cinquanta mil (150.000) euros i la major de les xifres següents:

• el 15% del volum de negoci anual del subjecte obligat;
• el triple del contingut econòmic de l'operació;
• el quíntuple del benefici obtingut; o
• quinze (15) milions d'euros.

Es podran exigir canvis en l'estructura de governança o fins i tot revocar l'autorització per operar.

Les persones físiques responsables -administradors i directius- podran ser multades individualment amb fins a quinze (15) milions d'euros i inhabilitades fins a 5 anys.

Al marge de les sancions pròpiament dites, l'ANIFI podrà imposar mesures administratives correctores (per exemple, exigir el reforç de les polítiques internes o l'adopció de mesures per reduir el risc) i, si no es compleixen en termini, multes coercitives diàries de fins al 3% del volum de negoci diari mitjà (2% en el cas de persones físiques), amb una durada màxima de 6 mesos, prorrogable per altres 6.

Amb multes que poden arribar als quinze (15) milions d'euros i que poden afectar personalment administradors i directius, és aconsellable revisar des d'ara el marc de responsabilitat intern i els mecanismes de control existents, abans que el nou règim sancionador resulti d'aplicació.

6. En quin punt d'aprovació es troba i quan entrarà en vigor?

El text es troba encara en la fase inicial de tramitació administrativa: és un Avantprojecte de Llei sotmès a consulta i audiència pública. Abans de convertir-se en Projecte de Llei i remetre's a les Corts Generals per a la seva tramitació parlamentària, haurà de recaptar els informes preceptius de la Secretaria General Tècnica del Ministeri, del Banc d'Espanya i d'altres organismes afectats, així com el dictamen del Consell d'Estat. És, per tant, un text viu que previsiblement patirà modificacions abans de la seva aprovació definitiva per les Corts.

Amb caràcter general, la futura llei entrarà en vigor el 10 de juliol de 2027, coincidint amb el termini màxim que fixa la Directiva (UE) 2024/1640 per a la seva transposició. No obstant això, es preveuen excepcions:

Entraran en vigor l'endemà de la seva publicació al BOE:

• El títol relatiu a titularitat real;
• Determinats apartats del règim sancionador vinculats a titularitat real;
• La qualificació com a subjecte obligat de les entitats de crèdit i les entitats financeres.

La incorporació com a subjectes obligats de les societats mixtes de cartera no financeres i dels agents de futbol s'endarrereix fins al 10 de juliol de 2029. Aquesta excepció no abasta els clubs de futbol professional, que quedaran subjectes a la norma des de la seva entrada en vigor general el 10 de juliol de 2027.

De cara a aquest calendari, recomanem revisar com més aviat millor l'adequació de les seves polítiques, procediments i sistemes de prevenció de blanqueig de capitals, prestant especial atenció a la qualificació com a subjecte obligat, la designació de representant davant l'ANIFI, els procediments d'idoneïtat i la identificació de titularitat real.

Des de RocaJunyent seguirem de prop la tramitació de l'Avantprojecte i quedem a la seva disposició per analitzar el seu impacte concret i acompanyar-los en la seva adaptació.

L'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (d'ara endavant, l'"ICAC") va publicar el passat dia 21 de juliol de 2026 el seu Butlletí Oficial número 146. En aquest, la consulta número 3 aborda l'obligació de publicació de l'informe regulat a la disposició addicional onzena de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d'Auditoria de Comptes (d'ara endavant, "DA 11a LAC") sobre l'impost sobre societats o impostos de naturalesa idèntica o anàloga (d'ara endavant, "CbCR").

L'obligació d'elaborar, publicar, dipositar i fer accessible el CbCR té l'origen a la Directiva (UE) 2021/2101 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre de 2021, per la qual es modifica la Directiva 2013/34/UE pel que fa a la divulgació d'informació relativa a l'impost sobre societats per part de determinades empreses i sucursals. Aquesta Directiva va ser transposada a l'ordenament espanyol mitjançant la DA 11a LAC, introduïda per la Llei 28/2022, de 21 de desembre, de foment de l'ecosistema de les empreses emergents.

La finalitat d'aquesta normativa és reforçar la transparència fiscal dels grans grups multinacionals, exigint-los fer pública, desglossada per jurisdicció, informació relativa als seus beneficis, a l'impost sobre societats meritat i satisfet i a altres indicadors de la seva activitat econòmica.

Estan obligades a elaborar i publicar el CbCR, amb caràcter general, les societats dominants últimes d'un grup la xifra de negocis consolidada de les quals hagi superat, en cadascun dels dos últims exercicis consecutius, un total de 750.000.000 d'euros, així com les societats que, sense formar part d'un grup, superin individualment aquest mateix llindar de facturació.

Quan la societat dominant última del grup no està subjecta al Dret d'un Estat membre de la Unió Europea (d'ara endavant, la "UE"), l'obligació es trasllada, en determinades condicions, a les filials radicades a la UE que formin part d'aquest grup, així com, si escau, a les sucursals obertes en territori de la UE per l'empresa estrangera.

No obstant això, el règim legal preveu un mecanisme de simplificació per evitar que l'obligació es multipliqui de manera innecessària: quan hi ha diverses filials o sucursals espanyoles d'un mateix grup, o quan aquestes es reparteixen entre diferents Estats membre de la UE, el grup pot designar una sola entitat perquè centralitzi el compliment de l'obligació de publicació a efectes de totes elles. És sobre el funcionament d'aquest mecanisme de designació, en tots dos escenaris, sobre el qual es pronuncia la consulta.

Primera qüestió: diverses filials o sucursals espanyoles d'una mateixa matriu estrangera

Quan hi ha diverses filials o sucursals espanyoles d'una mateixa societat dominant última o empresa estrangera no subjecta al Dret d'un Estat membre, es plantejava si l'obligació de publicar el CbCR recau sobre totes i cadascuna d'elles o, per contra, n'hi ha prou que la publiqui una de sola, designada pel grup o l'empresa estrangera, sempre que la informació publicada cobreixi la totalitat de les societats dependents o sucursals radicades a Espanya.

L'ICAC parteix de la base que la finalitat de la norma és garantir la publicitat i l'accessibilitat de la informació del grup o empresa, i no multiplicar publicacions idèntiques sense valor informatiu addicional.

Per això, quan hi hagi diverses societats filials espanyoles d'una mateixa societat dominant última no subjecta al Dret d'un Estat membre, o diverses sucursals constituïdes a Espanya per una mateixa empresa no subjecta al Dret d'un Estat membre, l'obligació de publicació del CbCR no s'ha d'interpretar necessàriament en el sentit d'exigir una publicació autònoma, íntegra i separada per cadascuna d'aquestes filials o sucursals, sempre que l'informe publicat cobreixi la totalitat de la informació exigida respecte del grup o empresa i sigui accessible en els termes legalment previstos.

En conseqüència, l'obligació es pot complir mitjançant una única publicació realitzada per una de les entitats espanyoles afectades, designada pel grup o per l'empresa estrangera, sempre que aquesta publicació inclogui la informació requerida per la norma i la resta d'entitats identifiquin de manera clara l'entitat que compleix l'obligació i el lloc on es pot consultar l'informe.

Finalment, l'ICAC afegeix que resulta raonable que l'entitat inclogui una declaració indicant aquest fet, així com altres dades que facilitin la localització de la informació en la documentació a dipositar al Registre Mercantil.

Segona qüestió: discordança de terminis i designació d'una filial en un altre Estat membre de la UE

El CbCR ha d'elaborar-se, publicar-se, dipositar-se i fer-se accessible en un termini màxim de sis mesos a comptar des de la data de tancament de l'exercici sobre el qual s'elabora, segons disposa la DA 11a LAC. No obstant això, la Directiva (UE) 2021/2101 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre de 2021, de la qual la DA 11a LAC constitueix la transposició a l'ordenament espanyol, estableix un termini més ampli: dotze mesos des de la data de tancament de l'exercici.

Aquesta discordança de terminis plantejava un dubte pràctic rellevant: quan la matriu última d'un grup multinacional no està subjecta al Dret d'un Estat membre de la UE i designa una filial radicada en un altre Estat membre diferent d'Espanya per assumir la publicació del CbCR a efectes del grup, incompliria la filial espanyola la seva obligació si aquesta entitat designada, subjecta a un termini de dotze mesos d'acord amb la seva normativa nacional, encara no hagués publicat l'informe transcorreguts els sis mesos que imposa la norma espanyola?

L'ICAC assenyala que, quan les diverses filials o sucursals d'un mateix grup no subjecte al Dret d'un Estat membre de la UE es troben radicades en diferents jurisdiccions de la UE i no existeixi una societat dominant intermèdia europea de la qual depenguin les societats espanyoles, s'ha d'admetre que la matriu última o l'empresa estrangera pugui designar una de les filials o sucursals radicades a la UE per complir amb l'obligació de publicació, accessibilitat i dipòsit de l'informe a efectes del grup.

En aquest cas, la filial o sucursal espanyola no hauria de publicar, fer accessible i dipositar per separat a Espanya l'informe juntament amb els seus comptes anuals, sempre que: l'acord de designació identifiqui de manera expressa l'entitat europea designada i el lloc on l'informe es pot consultar; l'informe publicat o dipositat per aquesta entitat cobreixi la informació corresponent al grup o empresa i permeti comprendre que abasta les filials o sucursals espanyoles incloses en el seu perímetre; i la publicació o dipòsit per l'entitat designada es realitzi conforme al termini i la resta de requisits establerts per la legislació nacional que li resulti aplicable.

Sobre aquesta última condició, l'ICAC conclou expressament que el termini rellevant per a la publicació o dipòsit que realitzi l'entitat designada serà el previst per la legislació de l'Estat membre d'aquesta entitat, sense que la filial o sucursal espanyola hagi d'avançar un dipòsit propi a Espanya pel sol fet que els seus comptes anuals es dipositin abans al Registre Mercantil espanyol.

Aquesta solució és coherent amb la finalitat de la Directiva i de la seva transposició interna, evita una multiplicitat de dipòsits nacionals del mateix informe, preserva la publicitat i l'accessibilitat de la informació i permet que el grup articuli un compliment europeu centralitzat quan no existeix una matriu europea comuna de les societats espanyoles.

La Llei 11/2026 de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic introdueix una àmplia gamma de canvis a Catalunya en els àmbits de la fiscalitat, les finances públiques, l'administració i el sector públic. Entre les principals mesures fiscals, destaquem, en relació amb l'Impost sobre transmissions patrimonials (ITP), la modificació de la definició de «gran tenedor». També hi ha un canvi en la manera de liquidar l'obligació tributària del 20 % quan s'adquireix una propietat residencial sencera a terminis.

Pel que fa a l'Impost de Successions i Donacions (ISD), destaquem la derogació de la disposició que permetia aplicar les reduccions «inter vivos» a les donacions mortis causa amb lliurament immediat i una condició resolutòria de revocació o de la mort prèvia del donatari. D'ara endavant, s'hauran d'aplicar les reduccions corresponents a les adquisicions mortis causa.

També destaquem la introducció de noves deduccions de l'IRPF per a persones afectades per la talidomida, propietaris de terrenys forestals i, sota certes condicions, contribuents amb membres de la unitat familiar diagnosticats de malaltia celíaca.

La Llei modifica els incentius fiscals relacionats amb el sector forestal mitjançant noves bonificacions en l'Impost sobre Actes Jurídics Documentats (AJD). A més, augmenta l'import màxim del recàrrec de l'impost sobre estades turístiques i incorpora mesures de caràcter social i ambiental en el cànon de l'aigua, entre les quals destaca la regulació del denominat «mínim vital» d'aigua i noves exempcions per a determinades explotacions forestals.

Aquestes modificacions van entrar en vigor, amb caràcter general, el 14 de juliol de 2026.

El Reglament (UE) 2024/1689 d’Intel·ligència Artificial (RIA) estableix un marc jurídic vinculant aplicable a tota la cadena de valor de la IA (proveïdors, responsables del desplegament, importadors i distribuïdors), superant l’àmbit estrictament tecnològic i afectant qualsevol organització que utilitzi aquests sistemes. La seva aplicació és progressiva: des de febrer de 2025 regeixen les prohibicions absolutes de l’article 5 (com ara l’ús d’IA per inferir emocions en el treball o la categorització biomètrica de dades sensibles); a l’agost de 2025 entren en vigor les obligacions per als models de propòsit general, i a l’agost de 2026 seran plenament exigibles els requisits per als sistemes d’alt risc, categoria en què s’inclouen les eines de gestió laboral (selecció, avaluació, promoció, supervisió o extinció de la relació laboral). Aquestes obligacions impliquen, entre d’altres, una gestió integral dels riscos, governança de dades, traçabilitat, avaluació de la conformitat, transparència reforçada i supervisió humana efectiva, fet que exigeix a les empreses iniciar de manera immediata les seves estratègies de compliment, especialment mitjançant la identificació i classificació interna dels sistemes d’IA utilitzats.

Tanmateix, el compliment del RIA no esgota les exigències legals, ja que en l’ordenament jurídic espanyol hi concorren obligacions addicionals en matèria laboral i de protecció de dades (Estatut dels Treballadors, LOPDGDD, RGPD, normativa d’igualtat i de prevenció), que són acumulatives i poden generar responsabilitat fins i tot en sistemes no qualificats com d’alt risc. Destaca, en particular, l’obligació de transparència algorítmica davant la representació legal dels treballadors (art. 64.4.d ET), els límits al control digital empresarial i el dret a la intimitat (arts. 87 i següents de la LOPDGDD), així com la necessitat de dur a terme avaluacions d’impacte i evitar biaixos discriminatoris. La jurisprudència ha reforçat aquestes exigències, declarant la nul·litat de polítiques de control adoptades sense la participació sindical. En aquest context, les empreses han d’adoptar mesures immediates: inventariar els sistemes d’IA, verificar prohibicions i riscos, informar els representants dels treballadors, assegurar una supervisió humana real, revisar els contractes amb proveïdors, auditar les polítiques de control digital, formar el personal i aprovar polítiques internes d’ús de la IA. Un enfocament integrat és imprescindible per evitar riscos jurídics i garantir un compliment efectiu.

Accedeix a l’alerta completa

El Reglament (UE) 2024/1689 d’Intel·ligència Artificial (RIA) estableix un marc jurídic vinculant aplicable a tota la cadena de valor de la IA (proveïdors, responsables del desplegament, importadors i distribuïdors), superant l’àmbit estrictament tecnològic i afectant qualsevol organització que utilitzi aquests sistemes. La seva aplicació és progressiva: des de febrer de 2025 regeixen les prohibicions absolutes de l’article 5 (com ara l’ús d’IA per inferir emocions en el treball o la categorització biomètrica de dades sensibles); a l’agost de 2025 entren en vigor les obligacions per als models de propòsit general, i a l’agost de 2026 seran plenament exigibles els requisits per als sistemes d’alt risc, categoria en què s’inclouen les eines de gestió laboral (selecció, avaluació, promoció, supervisió o extinció de la relació laboral). Aquestes obligacions impliquen, entre d’altres, una gestió integral dels riscos, governança de dades, traçabilitat, avaluació de la conformitat, transparència reforçada i supervisió humana efectiva, fet que exigeix a les empreses iniciar de manera immediata les seves estratègies de compliment, especialment mitjançant la identificació i classificació interna dels sistemes d’IA utilitzats.

Tanmateix, el compliment del RIA no esgota les exigències legals, ja que en l’ordenament jurídic espanyol hi concorren obligacions addicionals en matèria laboral i de protecció de dades (Estatut dels Treballadors, LOPDGDD, RGPD, normativa d’igualtat i de prevenció), que són acumulatives i poden generar responsabilitat fins i tot en sistemes no qualificats com d’alt risc. Destaca, en particular, l’obligació de transparència algorítmica davant la representació legal dels treballadors (art. 64.4.d ET), els límits al control digital empresarial i el dret a la intimitat (arts. 87 i següents de la LOPDGDD), així com la necessitat de dur a terme avaluacions d’impacte i evitar biaixos discriminatoris. La jurisprudència ha reforçat aquestes exigències, declarant la nul·litat de polítiques de control adoptades sense la participació sindical. En aquest context, les empreses han d’adoptar mesures immediates: inventariar els sistemes d’IA, verificar prohibicions i riscos, informar els representants dels treballadors, assegurar una supervisió humana real, revisar els contractes amb proveïdors, auditar les polítiques de control digital, formar el personal i aprovar polítiques internes d’ús de la IA. Un enfocament integrat és imprescindible per evitar riscos jurídics i garantir un compliment efectiu.

Accedeix a l’alerta completa

El Parlament de Catalunya ha validat el Decret llei 5/2026, que permet ampliar més enllà de 2028 el termini de les concessions de transport interurbà per carretera. Aquesta mesura respon principalment a la crisi del sistema ferroviari, que ha provocat un augment d’usuaris del transport en autobús, i a la necessitat de disposar d’un servei més sostenible i eficient sense esperar a la finalització dels contractes actuals. Atès que la Generalitat no pot assumir compensacions econòmiques ni convocar noves licitacions, opta per una ampliació excepcional, temporal i individualitzada de les concessions.

A canvi d’aquesta ampliació, les empreses concessionàries han de presentar plans de descarbonització de la seva flota i de millora dels sistemes d’informació als usuaris, incloent-hi inversions, terminis i mecanismes de finançament. Si aquests plans són aprovats, es podrà ampliar la concessió fins a un màxim de sis anys com a mesura de compensació. En cas de no presentar o d’incomplir els plans, s’iniciaran noves licitacions en finalitzar els contractes o es podrà reduir la durada de la concessió o fins i tot resoldre-la.

Accedeix a l’alerta completa

El 29 d’abril de 2026, la Generalitat de Catalunya va publicar al Diari Oficial l’edicte de l’Institut Català d’Energia mitjançant el qual se sotmet a informació pública el Projecte de decret que aprova el Pla Territorial Sectorial per a la generació elèctrica, eòlica i fotovoltaica (PLATER), juntament amb el seu estudi ambiental estratègic. Aquest instrument es configura amb una doble dimensió: d’una banda, com a eina de planificació territorial sectorial destinada a distribuir de manera equilibrada els projectes d’energies renovables a Catalunya i, d’altra banda, com a desenvolupament reglamentari de determinats aspectes del Decret llei 16/2019 en matèria de transició energètica. Des del punt de vista jurídic, el PLATER té naturalesa vinculant per al planejament urbanístic, que haurà de ser coherent amb les seves determinacions, i és aplicable a tot el territori català. Entre els seus objectius principals destaquen garantir un desplegament ordenat i sostenible de les infraestructures renovables, atendre les particularitats territorials i facilitar l’agilització dels procediments administratius associats.

En aquest marc, el PLATER estableix una zonificació detallada del territori mitjançant la distinció entre edificis, espais artificialitzats i espais no artificialitzats, aquests darrers classificats alhora en zones aptes i no aptes segons diversos criteris normatius, ambientals i locals. Així mateix, fixa graus de prioritat territorial per a la implantació de projectes energètics i determina objectius municipals de producció i capacitat en energia solar fotovoltaica i eòlica, d’acord amb criteris de solidaritat territorial. El pla també incorpora mesures de simplificació administrativa, declarant d’urgència determinats procediments d’autorització, especialment en zones prioritàries o en projectes promoguts per entitats públiques o comunitats energètiques. Finalment, es preveuen instruments de seguiment i avaluació a càrrec de l’Institut Català de l’Energia, amb publicació de dades en plataformes obertes, i el projecte se sotmet a un període d’informació pública de tres mesos, obert fins al 29 de juliol de 2026, amb la finalitat de recollir al·legacions.

Accés a l’alerta informativa completa.

L'Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA) ha emès el passat 7 de maig de 2026 un segon comunicat amb l'objectiu d'orientar els emissors i altres participants dels mercats de capitals de la Unió Europea sobre l'aplicació de determinades modificacions introduïdes pel paquet normatiu conegut com a Listing Act. Aquest pronunciament té en compte el previsible retard en l'entrada en vigor de l'Acte Delegat de la Comissió Europea, adoptat el 7 de maig de 2026, que introdueix canvis en el Reglament Delegat (UE) 2019/980, pel qual es desenvolupa el Reglament (UE) 2017/1129, de fullets. Tot i que la nova normativa de Nivell 1 derivada de la Listing Act serà plenament aplicable a partir del 5 de juny de 2026, l'ESMA reconeix la necessitat de facilitar un període transitori davant la manca de vigència formal de l'Acte Delegat.

En aquest context, l'ESMA recomana, amb caràcter no vinculant, que a partir del 5 de juny de 2026 els participants del mercat utilitzin com a referència les disposicions de l'Acte Delegat encara no vigent per a l'elaboració dels fullets, amb la finalitat de complir els nous requisits del Reglament de Fullets. Les modificacions se centren principalment en l'estandardització del format i la seqüència del fullet, la simplificació del seu contingut i del procediment d'examen i aprovació, així com en la introducció d'un nou fullet de sortida a borsa de la UE i de requisits específics de divulgació ESG, inclosos els aplicables als bons vinculats a la sostenibilitat. Així mateix, s'eliminen criteris addicionals d'examen per reforçar la convergència supervisora i s'estableix un nou termini màxim per a l'aprovació dels fullets, amb especialitats per a les PIME. Aquesta orientació pretén dotar de seguretat jurídica al mercat fins a l'entrada en vigor formal de l'Acte Delegat.

Acceso a la alerta informativa completa.

a Llei 1/2026, de 8 d'abril, publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el 9 d'abril de 2026 i en vigor a l'endemà, aborda la necessitat d'actualitzar i enfortir el marc normatiu de l'economia social a Espanya. A aquest efecte, la norma modifica tres textos legislatius clau: la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic (LCSP), la Llei 44/2007, de 13 de desembre, per a la regulació de les empreses d'inserció, i la Llei 5/2011, de 29 de març, d'Economia Social.

El seu objectiu principal és reforçar la integració dels criteris socials en la contractació pública, promovent el paper dels centres especials d'ocupació d'iniciativa social i de les empreses d'inserció com a instruments per a la inclusió laboral. A aquest efecte, introdueix canvis significatius en tres àmbits: l'augment del percentatge mínim de reserva obligatòria de contractes, l'obligació d'incloure criteris d'adjudicació i condicions especials d'execució vinculats a itineraris d'inserció, i el foment de les clàusules socials en la contractació pública amb caràcter general. A continuació, analitzem cadascuna d'aquestes modificacions en detall.

Acceso a la alerta informativa completa.