Comunicar o pressionar? Llibertat sindical i comunicacions empresarials durant la negociació col·lectiva
La Sala Social de l’Audiència Nacional, en la sentència núm. 43/2025, ha analitzat el delicat equilibri entre el dret de l’empresa a informar i la protecció de la llibertat sindical durant la negociació col·lectiva.
El cas, centrat en el procés negociador sobre el model de teletreball al Grup Endesa, plantejava si l’enviament de correus electrònics massius a la plantilla per part de l’empresa vulnerava el dret fonamental a la llibertat sindical. L’Audiència conclou que aquestes comunicacions, en no contenir amenaces ni informacions falses i reflectir fidelment la posició empresarial ja expressada a la taula de negociació, constitueixen un exercici legítim del dret a informar (article 20.1.a CE), sense que es pugui apreciar cap ingerència antisindical (article 28.1 CE).
En aquest article, Pere Vidal, associat director de dret laboral, destaca la rellevància d’aquesta resolució, que reforça la necessitat que les estratègies comunicatives empresarials durant els processos de negociació col·lectiva siguin transparents, proporcionades i respectuoses amb l’autonomia sindical.
Una sentència que aporta claredat en un terreny cada cop més estratègic: la gestió de la informació en el marc de les relacions laborals.
Publicat a
També et pot interessar
Resum de sentències judicials rellevants i novetats legislatives: condicions laborals i drets dels treballadors (març de 2026)
