Es denega el registre de la marca figurativa “El Clasico” sol·licitada per La Liga

El Tribunal General de la Unió Europea (TG) desestima mitjançant Sentència de data 24 de febrer de 2021 el recurs interposat per la Liga Nacional de Fútbol Profesional (d'ara endavant, La Liga) contra la resolució de la Sala Segona de Recurs de l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) d'1 d'octubre de 2019, relativa a la marca internacional núm. 1379292 “El Clasico” (figurativa) que designa la Unió Europea sol·licitada per La Liga.

Antecedents del conflicte

La marca sol·licitada objecte del present conflicte és la següent:

El 17 de febrer de 2017, La Liga va obtenir de l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI) el registre internacional “El Clasico” designant la Unió Europea per als serveis de la classe 41 de la Classificació de Niça que donada l'extensió de la descripció de serveis sol·licitada, esmentem, a títol enunciatiu, els següents: “educació; formació, serveis d'entreteniment; activitats esportives i culturals; serveis d'educació i instrucció; (…) organització d'esdeveniments amb finalitats culturals; serveis d'entreteniment i esplai; (…) tallers de formació; cursos de formació; (…) muntatge de competicions esportives; muntatge de programes de ràdio i televisió; muntatge de tornejos; (…) canals de televisió de pagament; subministrament de pel·lícules i programes de televisió no descargables mitjançant serveis de televisió de pagament; (…) producció d'esdeveniments esportius; producció d'esdeveniments esportius per a la ràdio i televisió; producció d'enregistraments audiovisuals; producció de pel·lícules sobre aspectes relacionats amb el futbol ”.

Aquest registre internacional va ser notificat el mateix dia a la EUIPO i, mitjançant resolució de 9 d'agost del 2018, l'examinadora de la EUIPO va denegar la sol·licitud de registre sobre la base del caràcter descriptiu i a la falta de caràcter distintiu de la marca “El Clasico” per als serveis de la classe 41 sol·licitats.

La Liga va interposar recurs contra la decisió de l'examinadora, que en data 1 d'octubre de 2019 va ser desestimat per la Sala de Recurs de la EUIPO, confirmant així la denegació del registre internacional de l'examinadora.

Concretament, la Sala de Recurs va subscriure els motius de denegació exposats per part de l'examinadora i va considerar que el signe “El Clasico” era descriptiu per als serveis sol·licitats, a més d'assenyalar que aquest caràcter descriptiu implicava falta de distintividad.

Per si no fos prou, la Sala va establir que no s'havia provat que “El Clasico” hagués adquirit caràcter distintiu per l'ús, perquè el públic pertinent no percebia el signe com una indicació de l'origen comercial dels serveis sol·licitats.

Els arguments del TG

Arribats a aquest punt, La Liga va recórrer la decisió de la Sala de Recurs de la EUIPO davant el TG sol·licitant la nul·litat de la decisió anterior.

Així, La Liga al·legava (i) que la marca “El Clasico” no pot considerar-se descriptiva per als productes de la classe 41, (ii) que tampoc es pot establir que “El Clasico” no gaudi de caràcter distintiu, i (iii) que el signe “El Clasico” ha adquirit caràcter distintiu a conseqüència de l'ús fet d'aquest.

La EUIPO, per part seva, va sol·licitar la desestimació del recurs per part del TG.

En la sentència analitzada, el TG argumenta el següent:

• En primer lloc, i subscrivint així els arguments abocats en fase administrativa per la EUIPO, estableix que el públic rellevant és (1) el conjunt dels consumidors -en general- i (2) un públic especialitzat o professional. El Tribunal també assenyala que, pel fet que el signe “El Clasico” està compost per dues paraules d'ús comú, tant el públic general com el públic professional podran “comprendre-ho fàcilment”.
• En segon lloc, sobre el caràcter descriptiu del signe “El Clasico” per als serveis de la classe 41, el TG determina, subscrivint els arguments de la Sala de Recurs, que pel fet que els serveis designats podrien considerar-se dotats de la característica o naturalesa de “clàssics” (convencional, habitual), resulta impossible l'ús del signe “El Clasico” per a designar-los, perquè es tracta d'un signe descriptiu per a aquests serveis.
• En tercer lloc, en referència al caràcter distintiu del signe, el TG estableix que en donar-se ja un motiu de denegació absolut com és el caràcter descriptiu del signe, no procedeixen altres consideracions en referència a les prohibicions absolutes.
• En relació, això sí, amb el fet que “El Clasico” hagués pogut adquirir caràcter distintiu a conseqüència de l'ús ja fet d'aquest, el Tribunal indica que, malgrat que l'element denominatiu “el clàssic” s'usi de manera recurrent a Espanya, el públic rellevant no associa el signe figuratiu “El Clasico” als serveis de la classe 41 sinó a l'enfrontament esportiu entre els equips de futbol Reial Madrid C.F. i F.C. Barcelona.
• En aquesta mateixa línia, el Tribunal comparteix així la línia argumental de la Sala de Recurs de la EUIPO, que assenyalava que les proves aportades per la Liga no permeten acreditar el caràcter distintiu de “El Clàssic” (per als serveis de la classe 41) ja que aquestes proves només corroboraven l'ús del signe per a descriure un partit de futbol entre dos equips rivals espanyols.

Finalment, i a la llum de tot l'anterior, el TG desestima el recurs íntegrament i, per tant, confirma la denegació de la concessió de la marca internacional que designa a la Unió Europea “El Clasico”.

En paral·lel, com a curiositat destacar que tant el Reial Madrid C.F. com el F.C. Barcelona van presentar els pertinents formularis anunciant la seva oposició contra aquesta sol·licitud de marca “El Clasico” invocant risc de confusió amb els signes distintius de la seva titularitat. No obstant l'anterior, pel fet que el registre internacional estava sent objecte del procediment d'ofici de la EUIPO – assumpte analitzat en el present article – els procediments d'oposició de tots dos clubs van quedar suspesos fins a l'adopció de la resolució final del procediment d'ofici (i.e. sentència de 24 de febrer de 2021).