La marca col·lectiva "Emmentaler" és descriptiva per a formatges segons el Tribunal General de la Unió Europea

Les marques col·lectives són una excepció al motiu de denegació absolut de l'art. 7.1.c) Reglament núm. 2017/1001, sobre la marca de la Unió Europea (RMUE) que preveu que: “Es denegarà el registre de:

c) les marques que estiguin compostes exclusivament per signes o per indicacions que puguin servir, en el comerç, per a designar l'espècie, la qualitat, la quantitat, el destí, el valor, la procedència geogràfica o l'època de producció del producte o de la prestació del servei, o altres característiques del producte o del servei;”.

En aquest sentit, excepcionalment, es poden registrar com a marques col·lectives els signes o indicacions que puguin servir per a assenyalar la procedència geogràfica dels productes o dels serveis (veure art. 74.2 RMUE).

En aquest cas concret, Emmentaler Switzerland va sol·licitar la marca col·lectiva denominativa “EMMENTALER” per a la classe 29 de la Classificació de Niça amb la següent descripció: “Formatges amb denominació d'origen protegida “emmentaler”.”

L'Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) va denegar aquesta sol·licitud sobre la base dels arts. 7.1.b) i c) RMUE. Aquesta resolució va ser recorreguda pel sol·licitant i la Sala de Recursos de la EUIPO va desestimar el recurs, al·legant que la marca era descriptiva, en virtut de l'art. 7.1.c) RMUE (a dalt reproduït).

Emmentaler Switzerland va sol·licitar davant el Tribunal General (TG o Tribunal) que anul·lés la resolució impugnada de la Sala de Recursos, concedís la marca col·lectiva sol·licitada i condemnés en costes a la EUIPO.

No obstant això, el TG va confirmar en la seva sentència de data 24 de maig de 2023 que la marca col·lectiva denominativa “EMMENTALER” és efectivament descriptiva per a formatges amb la designació protegida d'origen “emmentaler”, en virtut de l'art. 7.1.c) RMUE a dalt reproduït, i va desestimar el recurs, condemnant en costes a la sol·licitant.

En primer lloc, el TG recorda que, segons reiterada jurisprudència, una marca que és descriptiva de les característiques dels productes o dels serveis, en el sentit de l'art. 7.1.c) RMUE, manca necessàriament, a conseqüència d'això, de caràcter distintiu respecte a aquests mateixos productes o serveis ex art. 7.1.b) RMUE.

A més, aquests signes es consideren inapropiats per a exercir la funció essencial i principal de la marca que consisteix a identificar l'origen comercial del producte o servei designat.

El TG aprecia que s'aplica aquest motiu de denegació encara que només fos descriptiva en una part de la Unió Europea, això és, en un sol Estat membre.

Entre el signe sol·licitat i el producte i servei designat ha d'existir una relació prou directa i concreta per a permetre que el públic pertinent identifiqui immediatament, sense ulterior reflexió, una descripció dels productes i serveis en qüestió o d'una de les seves característiques.

Segons el TG, el caràcter descriptiu d'un signe ha d'apreciar-se, d'una banda, en relació amb els productes o serveis de què es tracti i, per una altra, en relació amb la comprensió del signe per part del públic pertinent. En aquest cas concret, el Tribunal considera que són productes destinats a tots els consumidors, per consegüent, el públic pertinent el constitueix el públic en general.

Es discuteix per part del sol·licitant que, malgrat ser un formatge produït a Suïssa, una quantitat significativa del producte era produïda i comercialitzada a Alemanya, sense cap esment sobre la indicació del lloc de fabricació (quan era obligatori indicar el país de denominació, en virtut de l'Acord entre Suïssa i Alemanya relatiu a la protecció de les indicacions de procedència i altres denominacions geogràfiques), la qual cosa suggereix que el públic general alemany designava una característica d'aquest producte, sent això, un indici que tal denominació “emmentaler” s'havia convertit en genèrica.

El Tribunal indica que el fet que diversos operadors econòmics produeixin i comercialitzin en un Estat membre productes amb un determinat signe sense que aquest remeti a un origen comercial o geogràfic d'aquests productes, pot suggerir que el públic pertinent percep que aquest signe designa una característica de tals productes i, per tant, que és descriptiu.

En conseqüència, com el signe “EMMENTALER” sol·licitat no remet a una procedència geogràfica concreta, sinó a un tipus o espècie de formatge, el TG conclou que no es pot registrar el signe com a marca col·lectiva, atès que únicament es poden registrar aquells que es considerin una indicació de la procedència geogràfica d'aquests productes o serveis.