El Tribunal Suprem reforça la protecció del domicili del contribuent davant d'Hisenda

Per tal que la Inspecció d’Hisenda pugui entrar en el domicili d’un contribuent (sigui persona física o una societat), necessita o bé el consentiment del titular, o bé una autorització judicial. La raó és que el domicili és inviolable, tal com estableix la Constitució en el seu article 18.2.

Aquesta qüestió és molt rellevant perquè, si l’entrada d’Hisenda al domicili no es fa respectant escrupolosament la norma, tota la prova obtinguda com a conseqüència d’aquesta entrada quedarà viciada, i les liquidacions i sancions que se’n derivin seran anul·lades.

Recentment, el Tribunal Suprem ha dictat dues sentències (STS de 12-3-2026 i 17-3-2026) que anul·len les liquidacions i sancions perquè es fonamentaven en proves obtingudes en entrades domiciliàries realitzades amb el consentiment del titular, però entenent que aquest consentiment s’havia prestat sense que Hisenda l’hagués informat que no estava obligat a concedir-lo i que podia negar-s’hi.

Una primera conclusió d’aquestes sentències és que estableixen que la forma d’actuar habitual d’Hisenda en aquests casos, tot i que aparentment correcta, no és conforme a dret.

Entrada d'Hisenda al domicili sense autorització judicial

En el supòsit que la Inspecció no disposi d’autorització judicial, per poder accedir al domicili, Hisenda haurà de recaptar el consentiment de l’interessat. És molt rellevant tenir en compte que aquest consentiment no només ha de ser lliure (sense coaccions), sinó que, a més, ha de ser prou informat.

Quan Hisenda inicia una inspecció tributària, lliura un «annex informatiu» (generalment un document estandarditzat) en què s’indiquen els drets i obligacions del contribuent. Entre les obligacions que s’hi preveuen, hi figura la de «permetre l’entrada de la inspecció». A més, s’hi esmenta que, quan sigui necessari entrar en un domicili constitucionalment protegit, la Inspecció «haurà d’obtenir el seu consentiment o la corresponent autorització judicial».

El Tribunal Suprem, en les dues sentències recents esmentades, analitza si aquest «annex informatiu» és suficient o no per considerar que el consentiment s’ha concedit de manera prou informada. La seva conclusió és que aquest document, per si sol, no és suficient. Per tant, si no s’acredita, per altres mitjans, que s’ha informat el contribuent del seu dret a negar-se a prestar el consentiment i també del seu dret a revocar el consentiment inicialment concedit, l’entrada domiciliària serà invàlida i tota la prova obtinguda haurà de ser anul·lada.

El Tribunal Suprem fonamenta el seu criteri en diversos elements:

• En primer lloc, assenyala que l’«annex» no indica que el titular del domicili pugui negar-se lliurement a l’entrada i sense conseqüències perjudicials; a més, tampoc no indica que, encara que hagi prestat el consentiment, el pugui revocar.
• L’«annex» no fa cap menció a l’article 18.2 de la Constitució, que és el que estableix la inviolabilitat del domicili.
• A més, atès que «permetre l’entrada» figura entre les obligacions i no entre els drets, qui llegeix el document pot interpretar raonablement que està obligat a deixar passar els inspectors.

Així mateix, del contingut de les diligències esteses per la Inspecció tampoc no es desprèn que s’hagués informat prou el titular del domicili del seu dret a no permetre l’entrada de la Inspecció ni del seu dret a revocar el consentiment inicialment prestat.

Diferència de criteri respecte de la sentència del Tribunal Suprem del 3 d'octubre de 2022

Les sentències recorregudes davant el Tribunal Suprem havien donat la raó a Hisenda (entenent que les entrades als domicilis havien estat correctes), fonamentant el seu criteri en una sentència del Tribunal Suprem de 3-10-2022. En aquesta sentència s’havia considerat correcte el consentiment prestat pel contribuent a qui s’havia lliurat l’«annex informatiu».

En les sentències objecte d’aquest article es fa una menció expressa a la sentència de 2022 i es posa de manifest que en aquell cas s’havia validat l’actuació d’Hisenda perquè s’havia acreditat que el contribuent sí que sabia que podia negar-se a concedir el consentiment i revocar-lo. Per tant, es tractava d’una situació no equiparable a la resolta en les sentències de 2026.

Què passa amb les inspeccions ja realitzades en les que s'ha produït una entrada domiciliària sense haver informat prou al contribuent?

Els efectes d’aquestes sentències són molt rellevants, perquè la seva doctrina és aplicable també a inspeccions ja realitzades. Per això, si en una inspecció tributària encara en curs s’ha dut a terme una entrada domiciliària, cal analitzar detalladament si el consentiment prestat va ser prou informat o no. Si no hi va haver aquesta informació prèvia, tota la prova obtinguda en l’entrada al domicili seria nul·la i no podria ser utilitzada per Hisenda.

Cal modificar la regulació actual de l'entrada al domicili per part d'Hisenda?

Al marge de les sentències comentades, cal indicar que recentment el Tribunal Suprem ha admès a tràmit un recurs (acte de 5-3-2026) en què haurà d’analitzar una altra qüestió rellevant relativa a l’entrada domiciliària per part d’Hisenda. En concret, el Tribunal Suprem haurà de pronunciar-se sobre si aquesta matèria s’ha de regular mitjançant una llei ordinària (situació actual) o si, atès que la protecció del domicili és un dret fonamental, aquesta qüestió hauria de ser regulada mitjançant una llei orgànica.

Veurem, d’aquí a uns mesos, quina és la conclusió del Tribunal Suprem.