L'aportació de proves en la jurisdicció social després de la Llei orgànica 1/2025

Adeu a la clàssica aportació de la documental en l'acte del judici

El nou article 82.5 de la LRJS obligarà les parts a presentar les proves documentals i pericials que vulguin utilitzar en el judici amb 10 dies d'antelació a la data del judici. Només s'admetran proves fora d'aquest termini si no es coneixien amb anterioritat, s'han obtingut amb posterioritat o la seva pertinència es deriva d'altres proves admeses.

Com veiem, s'introdueix un termini preclusiu per a presentar proves documentals o pericials. El legislador, no obstant això, introdueix excepcions al termini preclusiu, permetent l'aportació de proves fora de termini quan:

— Es refereixin a fets esdevinguts amb posterioritat a la presentació de la demanda.

— Es tracti de fets nous o de nova notícia.

— La part justifiqui que va estar en impossibilitat d'obtenir la prova amb anterioritat.

Així mateix, s'atorga a la part contrària la possibilitat d'oposar-se a l'admissió de proves extemporànies en el propi judici. Finalment, es podran imposar multes econòmiques si s'aprecia ànim dilatori o dolenta fe processal en la presentació de proves fora de termini, mesura que busca dissuadir a determinats litigants.

Conseqüències de la falta d'aportació de la prova

L'incompliment d'aquestes disposicions pot implicar greus conseqüències:

— La no aportació dins del termini i sense justificació podrà implicar la seva inadmissió.

— Si no s'admeten documents o perícies presentades fora de termini, la part que pretenia usar-los no podrà acreditar els fets en qüestió.

— En casos en els quals s'apreciï ànim dilatori en la presentació de proves fora de termini, el tribunal podrà imposar sancions econòmiques.

El nou paradigma de la jurisdicció social

Resumeix amb brillantor la sentència del TSJ d'Andalusia (Sevilla) de 9 de juliol de 2020:

«El judici laboral té unes fases i finalitats concretes i delimitades en la llei, operant el principi de preclusió, i és en el judici quan, una vegada que es fixa l'objecte litigiós després d'escoltar les al·legacions d'oposició de les demandades, amb eventual reconeixement de fets, (…) quan es proposa la prova i no abans, (…) ningú té l'obligació de revelar anticipadament la seva estratègia de defensa, comprensiva de les proves a proposar, futura en el posterior plenari».

És a dir, el moment processal oportú per a proposar la prova és en l'acte del judici, una vegada fixat l'objecte del litigi. No obstant això, la Llei orgànica 1/2025 ha modificat l'article 82 de la LRJS, introduint l'obligació de presentar la prova documental i pericial deu dies abans del judici.

Presentar proves abans del judici, amb el seu corresponent trasllat també anticipat a la part contrària, pot implicar una certa revelació de la teva estratègia de defensa. Proporciona a la part contrària informació sobre els fets que pretens provar i sobre la solidesa de la teva defensa. Per tant, la presentació anticipada de qualssevol proves documentals i pericials suposa, inevitablement, revelar almenys part de la teva defensa.

Tensions amb la igualtat d'armes

M'explico: sempre dins del termini preclusiu de deu dies abans del judici, qui presenta la prova en últim lloc tindrà temps per a analitzar la documentació prèviament aportada per l'altra part i, amb base en això, afegir documents o elements que contrarestin o reforcin la seva posició.

Es planteja així un possible desequilibri, doncs, encara que totes les parts anomenades al procés tenen la mateixa obligació de presentar els seus documents dins del termini preclusiu, en la pràctica, qui retarda l'aportació —dins del límit establert— pot observar els documents aportats per l'altra part amb antelació, podent ajustar el seu ram de prova documental per a contrarestar, d'un en un, els documents de la part contrària.

És a dir, la part que presenta el seu documental en últim lloc pot revisar les proves aportades abans per la contrapart i, en funció d'elles, reforçar els seus arguments o aportar documents addicionals per a refutar-les.

La Llei orgànica 1/2025 suposa un canvi en la dinàmica tradicional del procés laboral. Si bé busca agilitzar procediments i evitar tàctiques dilatòries, s'han introduït articles que podrien arribar a contravenir la igualtat d'armes en el procés. Al meu entendre, l'èxit o fracàs d'aquesta ambiciosa reforma dependrà de com els tribunals la interpretin i apliquin, garantint el necessari equilibri entre celeritat, principis rectors i garanties processals.

Enllaç a l'article complet, publicat a Actualidad Jurídica Aranzadi.