Jurisprudència recent del Tribunal Suprem sobre terminis processals en l'àmbit de la jurisdicció contenciós - administrativa

Sentència del Tribunal Suprem número 58/2024, dictada en data 17 de gener (Recurs número 3996/2022) 

En ella, la Sala resol el recurs contenciós administratiu interposat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana de 15 de febrer de 2022, mitjançant la qual el tribunal autonòmic desestima el recurs interposat contra una liquidació d'IRPF per considerar que el mateix va ser formulat de manera extemporània, en haver excedit el termini de dos mesos previst en l'article 46 de la Llei jurisdiccional.

La qüestió que presenta interès cassacional objectiu per a la formació de la jurisprudència consisteix en: “Reafirmar, reforçar o preservar la jurisprudència existent respecte de l'aplicació de la previsió continguda en l'article 135.5 LEC al termini de dos mesos previst per a la interposició del recurs contenciós administratiu”. 

Precisem, per a una millor comprensió del que aquí es debat, que el citat precepte estableix que la presentació d'escrits i documents, qualsevol que fora la norma, si estigués subjecta a termini, processal o substantiu, podrà efectuar-se fins a les quinze hores del dia hàbil següent al del venciment del termini. Ens referim, en definitiva, a l'anomenat “termini de gràcia” i a la seva aplicació en la interposició de recursos contenciosos administratius.

Doncs bé, la Sala afirma que no hi ha motiu ni cap raó per a apartar-se de la consolidada jurisprudència sobre l'aplicació de l'article 135.5 de la LEC al recurs contenciós administratiu i, en coherència, reitera la jurisprudència prèvia, i reafirma, fixant com a criteri interpretatiu, que “és aplicable la previsió continguda en l'article 135.5 LEC al termini de dos mesos previst per a la interposició del recurs contenciós administratiu”. 

En definitiva, aquesta sentència és de summa importància atès que declara aplicable el “termini de gràcia” en la presentació de l'escrit d'interposició del recurs i, en conseqüència, la possibilitat de poder interposar un recurs contenciós administratiu fins a les quinze hores del dia hàbil següent al del venciment del termini. 

Sentència del Tribunal Suprem número 687/2024, dictada en data 24 d'abril de 2024 (Recurs de Cassació número 3820/2021) 

En l'esmentada sentència, la Sala resol el recurs de cassació interposat per la Junta d'Andalusia contra l'Acte de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (Granada), de 17 de febrer de 2021 (peça de mesures cautelars) per la qual es va desestimar el recurs de reposició interposat contra l'Acte que va declarar haver-hi lloc a la mesura cautelar sol·licitada per la mercantil, part contrària en el litigi.

Ens trobem aquí davant un incident de mesures cautelars en el qual es va concedir tràmit d'audiència a l'administració, a l'efecte de que pogués oposar-se a la mesura cautelar sol·licitada per la contrapart. Doncs bé, transcorregut el termini atorgat sense que l'administració hagués presentat al·legacions, es va dictar Acte que va posar fi a l'incident, i va acordar la mitjana cautelar sol·licitada. Davant aquesta resolució la Junta d'Andalusia va al·legar que, en haver-se denegat la possibilitat de presentar les seves al·legacions en el termini especial previst en l'article 128 de la Llei Jurisdiccional (LJ), això li va privar del tràmit de rehabilitació de terminis, causant-li indefensió.

Recordem en aquest punt que el citat precepte estableix que “Els terminis són improrrogables, i una vegada transcorreguts el Secretari judicial corresponent tindrà per caducat el dret i per perdut el tràmit que hagués deixat d'utilitzar-se. No obstant això, s'admetrà l'escrit que procedeixi, i produirà els seus efectes legals, si es presentés dins del dia en què es notifiqui la resolució, excepte quan es tracti de terminis per a preparar o interposar recursos”

Així les coses, la qüestió d'interès cassacional, se centra en determinar si la rehabilitació del termini prevista en l'article 128 de la LJ, resulta d'aplicació al tràmit d'audiència concedit en una peça de mesures cautelars.

Doncs bé, declara la sentència que, en el cas concret, transcorregut el termini d'al·legacions per a oposar-se a la mesura cautelar sol·licitada, “es degué declarar preclòs el tràmit, i al no tractar-se d'un escrit de preparació o interposició del recurs resultava d'aplicació la possibilitat de rehabilitar el termini prevista en l'art. 128 de la LJ, en virtut del qual la part podria presentar el seu escrit d'al·legacions en el mateix dia que li fos notificada aquesta resolució… fins a les 15 hores del dia hàbil següent, en aplicació de la previsió continguda en l'art. 135 de la LEC” 

En conseqüència, el Tribunal Suprem, en resposta a la qüestió d'interès cassacional plantejada, fixa com a doctrina que “la rehabilitació del termini prevista en l'art. 128 LJCA resulta d'aplicació al tràmit d'audiència concedit en una peça de mesures cautelars”.

Sens dubte, la sentència dictada, amb la seva doctrina, contribueix a una major seguretat jurídica quant als terminis processals es refereix. En aquest cas, en un tràmit en concret, el d'audiència en una peça de mesures cautelars, que és al qual específicament es dona resposta, perquè és el que en concret es va formular.

Ara bé, no podem deixar d'esmentar, per resultar transcendent en la tramitació de qualsevol recurs contenciós administratiu, que el Tribunal Suprem afegeix i estén aquesta rehabilitació del termini “als supòsits en els quals es concedeix el tràmit d'al·legacions, ja es dicti en el procediment principal o una peça de mesures cautelars”. És a dir, davant qualsevol tràmit d'al·legacions, resulta d'aplicació la tan citada rehabilitació del termini prevista en l'art. 128 LJ. 

Ens trobem, per tant, com avançàvem, davant una sentència de gran interès en l'àmbit de la jurisdicció contenciosa administrativa.