Decret Llei 17/2025: Nova normativa sobre càmpings en zones inundables a Catalunya

Destaquem l’entrada en vigor del Decret Llei 17/2025, de 9 de setembre, de mesures urgents de comprovació de la viabilitat de la gestió del risc d’inundació dels càmpings a Catalunya per garantir la seguretat de les persones.

Des del dia 13 de setembre de 2025, Catalunya compta amb una norma que no deixa de ser una actuació més derivada de l’actual context d’emergència climàtica en què ens trobem. Destaquem, com a antecedent recent, la depressió aïllada en nivells alts (DANA) esdevinguda l’octubre de 2024, amb conseqüències fatals, de tots conegudes. No es tracta d’un fet puntual, sinó que, com indiquen els experts, és previsible que aquests desastres naturals tinguin lloc amb més freqüència, a causa de l’augment de diversos graus en la temperatura global mitjana i, segons amplis sectors de la comunitat científica, amb efectes clars de cara a l’any 2050.

Cal precisar, també, que les inundacions són una de les catàstrofes naturals que més danys generen a Espanya. I aquesta afectació és especialment rellevant en l’àmbit dels càmpings ubicats en zones inundables, els factors de vulnerabilitat dels quals són evidents, principalment per la tipologia de les seves construccions (amb estructures lleugeres i fràgils), així com pels usos de pernoctació que s’hi desenvolupen.

D’altra banda, no es pot desconèixer la rellevància i l’impacte econòmic de l’activitat de càmping a Catalunya, territori en què consten inventariats un total de 357 establiments, dels quals 179 són travessats per un curs fluvial o en tenen un a menys de 100 metres.

Davant aquesta situació i, sobretot, amb la finalitat de garantir la protecció i el dret a la salut, la seguretat i la vida en general, ha estat aprovat el Decret Llei 17/2025 esmentat, el qual, com indica el seu preàmbul, respon a una necessitat urgent i inajornable d’adoptar en una norma amb rang legal les mesures corresponents per assegurar i garantir que les instal·lacions de càmpings ubicats en zones inundables són viables des del punt de vista urbanístic i hidrogràfic i que, per tant, poden disposar de mesures d’autoprotecció adequades.

Per a això, el Decret Llei regula el procediment de comprovació de la viabilitat de la gestió del risc d’inundació dels càmpings existents a Catalunya per garantir la seguretat de les persones. Prèviament, s’encarrega de definir el concepte de “càmping afectat per risc d’inundació” com aquell que s’ubica en una zona inundable amb un període de retorn de 500 anys o en una zona susceptible d’inundació per criteris geomorfològics o en àrees susceptibles a una dinàmica torrencial.

Quant a les seves característiques principals, destaquem que es tracta d’un procediment que s’incoa (d’ofici) i es tramita per l’òrgan creat a aquest efecte, denominat “Comissió Tècnica de Càmpings”, que s’integra en el departament competent en matèria de protecció civil.

El procediment pot iniciar-se en qualsevol moment mentre existeixi l’activitat de càmping. En el seu si s’han d’emetre informes de caràcter preceptiu, tant de l’organisme de conca com de la direcció general competent en matèria de protecció civil, sense perjudici que se’n puguin sol·licitar d’altres. Finalment, la Comissió formularà la proposta de resolució, que haurà de contenir algun dels següents pronunciaments: continuació de l’activitat; continuació amb condicionants; tancament; o altres mesures.

Pel que fa a l’òrgan competent per resoldre el procediment, es crea la Comissió de Govern de Càmpings, integrada per la persona titular del Departament de Presidència, que la presideix; pels titulars dels departaments de protecció civil, territori i urbanisme, transició ecològica i turisme; i per la persona titular de la Secretaria del Govern, que n’exerceix la secretaria. Els seus acords posen fi a la via administrativa.

Per la seva banda, l’Ajuntament del municipi on s’ubica el càmping és l’encarregat d’executar la resolució dictada, si bé la Generalitat pot actuar subsidiàriament.

El termini màxim per dictar i notificar la Resolució és de 9 mesos. I l’acord adoptat no dóna dret a indemnització. Així mateix, les accions derivades del Decret Llei, segons s’hi fa constar, no estan subjectes a prescripció.