El Tribunal Suprem consagra la transparència algorítmica: reconeix el dret d’accés al codi font de BOSCO, l’aplicació que gestiona el bo social elèctric

La Sentència del Tribunal Suprem, Sala Tercera del Contenciós Administratiu, Secció 3a, d’11 de setembre de 2025 (Rec. 7878/2024), resol el recurs de cassació interposat per la Fundación Ciudadana Civio i estableix una doctrina de gran rellevància en matèria de transparència administrativa, decisions automatitzades i accés al codi font.

Origen de la controvèrsia

La controvèrsia s’origina el 2018, quan la Fundación Ciudadana Civio —una organització independent i sense ànim de lucre dedicada a la vigilància del funcionament de les institucions públiques i la gestió dels recursos públics— sol·licita al Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO) accés a diversa documentació relativa a l’aplicació informàtica BOSCO, utilitzada per verificar si els sol·licitants del bo social elèctric compleixen els requisits legals.

En concret, es va demanar l’especificació tècnica de l’aplicació, els resultats de les proves funcionals, qualsevol altre lliurable que permetés conèixer-ne el funcionament, així com el codi font.

Davant el silenci de l’Administració, la sol·licitud es va entendre desestimada per silenci administratiu.

Civio va presentar una reclamació davant el Consell de Transparència i Bon Govern, que va analitzar els límits previstos a l’article 14.1, lletres a) i d) (seguretat nacional i seguretat pública) de la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (“LTAIBG”), i va descartar que fossin aplicables en aquest cas. Per contra, sí va considerar que el codi font estava emparat pel dret de propietat intel·lectual (límit de l’article 14.1.j de la LTAIBG) i va estimar parcialment la reclamació.

Després d’una sèrie de sentències desfavorables en primera instància (Jutjat Central del Contenciós Administratiu) i en apel·lació (Sala del Contenciós Administratiu de l’Audiència Nacional), Civio va interposar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.

Pronunciament del Tribunal Suprem

El Tribunal Suprem reconeix el dret d’accés al codi font de l’aplicació informàtica BOSCO com a part del dret d’accés a la informació pública, basant-se en una argumentació clara i contundent:

• El dret d’accés a la informació pública no és només un principi rector de l’actuació administrativa, sinó un dret constitucional subjectiu, inseparable de l’Estat democràtic i de dret.
• En el context de decisions automatitzades, especialment quan afecten drets socials, la transparència algorítmica esdevé una exigència essencial.
• L’accés al codi font pot ser necessari per garantir la comprensió, fiscalització i legalitat del procediment automatitzat. Això s’emmarca en el concepte de democràcia digital, que obliga els poders públics a explicar de manera comprensible el funcionament dels algoritmes utilitzats en decisions que afecten la ciutadania.
• La propietat intel·lectual de l’Administració no pot oposar-se de manera absoluta al dret d’accés, especialment quan el programari ha estat desenvolupat amb fons públics i per a finalitats públiques. El codi font de BOSCO tradueix a llenguatge informàtic les normes que regulen l’accés al bo social elèctric, de manera que la seva transparència és essencial per verificar-ne l’adequació al marc legal.
• La seguretat pública tampoc pot invocar-se de manera genèrica o preventiva, sinó que requereix una ponderació concreta i proporcionada. L’opacitat de l’algoritme impedeix el control ciutadà i judicial de decisions automatitzades que afecten drets fonamentals, per la qual cosa preval el dret d’accés, que pot compatibilitzar-se amb mesures com clàusules de confidencialitat.

Conclusió

El Tribunal Suprem reconeix el dret d’accés al codi font de l’aplicació BOSCO com a part del dret d’accés a la informació pública, aplicant els articles 14 i 16 de la LTAIBG a la llum de l’article 105.b) de la Constitució Espanyola. Aquest dret es configura com un dret subjectiu exercitable davant l’Administració, especialment rellevant en el context de decisions automatitzades que afecten drets socials, i només pot ser limitat pels supòsits taxats en la llei mitjançant una ponderació prèvia dels interessos en conflicte.