El TJUE permet la modificació de contractes de concessió per al restabliment de l’equilibri davant d’esdeveniments imprevisibles que influeixin significativament en el risc operacional

a { text-decoration: none; color: #464feb; } tr th, tr td { border: 1px solid #e6e6e6; } tr th { background-color: #f5f5f5; }

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictar, el 20 de març de 2025, una sentència en els assumptes C-728/22 a C-730/22, donant resposta a diverses qüestions prejudicials relatives a la compatibilitat amb la Directiva 2014/23, relativa a l’adjudicació de contractes de concessió, de la pròrroga acordada per les autoritats italianes dels contractes de concessió per a la gestió d’activitats del joc del bingo a Itàlia.

Aquesta pròrroga imposava als concessionaris el pagament d’un cànon mensual, la prohibició de traspassar els seus locals i l’obligació d’acceptar la pròrroga sota pena de no poder participar en futurs procediments d’adjudicació. Posteriorment, la Covid-19 va afectar negativament l’explotació de les concessions, comprometent-ne la sostenibilitat econòmica, fet davant del qual els concessionaris van sol·licitar la suspensió de l’obligació de pagament del cànon fins que es restablís l’equilibri econòmic i financer concessional o, subsidiàriament, que se’n reduís l’import. Tanmateix, les autoritats van desestimar aquestes sol·licituds, basant-se en el fet que la normativa italiana no permetia modificar el cànon amb aquesta finalitat.

En el marc dels litigis sorgits entre els esmentats concessionaris i les autoritats, es va plantejar al TJUE la qüestió prejudicial de si la Directiva 2014/23 s’oposa a una normativa nacional que priva l’entitat adjudicadora de la possibilitat de modificar les condicions d’explotació d’una concessió per restablir l’equilibri contractual greument alterat com a conseqüència d’esdeveniments imprevisibles i aliens a la voluntat de les parts.

Si bé el TJUE respon a aquesta qüestió confirmant la validesa d’aquesta normativa nacional, també reconeix que la Directiva 2014/23 no s’oposa a una normativa nacional de contingut oposat, és a dir, que obligui l’autoritat adjudicadora a modificar la concessió en aquests supòsits per restablir l’equilibri concessional, sempre que es compleixin els requisits aplicables a qualsevol modificació conforme a l’article 43 de la directiva.

En conseqüència, mitjançant aquest pronunciament el TJUE reconeix la legitimitat de modificar, d’acord amb la normativa nacional, un contracte de concessió sotmès a la Directiva 2014/23 amb la finalitat de restablir l’equilibri contractual, possibilitat que la directiva no preveu expressament.

No obstant això, i tot i que aquesta qüestió prejudicial es va plantejar arran de l’impacte de la Covid-19 sobre els mateixos contractes de concessió, el TJUE no es pronuncia sobre si la pandèmia pot considerar-se un esdeveniment imprevisible que permeti la modificació del contracte per restablir l’equilibri concessional, atès que la qüestió prejudicial no es va formular en aquests termes.

Finalment, el TJUE respon afirmativament a la qüestió formulada sobre si la Directiva 2014/23 és aplicable a les modificacions dels contractes de concessió adjudicats amb anterioritat a la seva entrada en vigor, declarant —amb cita de la seva jurisprudència reiterada— que la data d’adjudicació és irrellevant i que queden sotmeses a la directiva totes les modificacions efectuades amb posterioritat al venciment del termini de transposició de la norma, que va tenir lloc el 18 d’abril de 2016.