
Alerta informativa: Aprobació del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
Resolució de 29 d'abril de 2021, de la Sotssecretaria, per la qual es publica l'Acord del Consell de Ministres de 27 d'abril de 2021, pel qual s'aprova el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
Avui, en data 30 d'abril de 2021, s'ha publicat en el Boletín Oficial del Estado (d'ara endavant, “BOE”) la Resolució de 29 d'abril de 2021, de la Sotssecretaria, per la qual es publica l'Acord del Consell de Ministres de 27 d'abril de 2021 (d'ara endavant, la “Resolució”), pel qual s'aprova el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
Aquesta tan esperada Resolució ve impulsada per la necessitat d'implementar a nivell normatiu nacional el paquet de mesures acordat per la Unió Europea en el marc de l'Instrument Europeu de Recuperació, conegut com “Next Generation EU”. Aquest Pla, del qual tant s'ha parlat, traça el full de ruta per a la modernització de l'economia espanyola, la recuperació del creixement econòmic i la creació d'ocupació, per a la reconstrucció econòmica sòlida, inclusiva i resilient després de la crisi de la COVID, i per a respondre als reptes de la dècada vinent.
El marc que desenvolupa l'aprovació de la Resolució i del Pla.
El Pla ve promogut després de l'aprovació del passat 21 de juny de 2020, del Consell Europeu de la creació del programa Next Generation EU. Aquest programa és el major instrument d'estímul econòmic mai finançat per la Unió Europea, en resposta a la crisi sense precedents causada pel coronavirus.
El programa Next Generation EU té com a objectiu respondre de manera conjunta i coordinada entre els diferents Estats membres, a una de les pitjors crisis socials i econòmiques i contribuir a reparar els danys causats per la pandèmia. Així, el passat 10 de novembre de 2020, el Parlament Europeu i el Consell van aconseguir l'acord sobre el paquet que inclou els fons de Next Generation EU i el Marc Financer plurianual per als exercicis 2021-2027.
En el marc d'aquesta iniciativa Next Generation EU es va crear el Mecanisme Europeu de Recuperació i Resiliència, instrument que posa a la disposició dels 27 Estats membres suport a través de transferències directes i préstecs per a incrementar les inversions públiques i escometre reformes que contribueixin a la recuperació de l'economia i l'ocupació i s'orientin a abordar els principals reptes econòmics i socials post COVID-19. Com ja coneixem, aquest mecanisme està dotat amb 672.500 milions d'euros per a donar suport a les reformes i inversions empreses pels Estats membres des de febrer de 2020. En particular, a través d'aquest mecanisme, Espanya accedirà a un total de 140.000 milions d'euros entre els anys 2021 i 2026, dels quals prop de 70.000 milions seran en forma de transferències.
Per a poder acollir-se al programa, els Estats membres han de presentar plans nacionals de recuperació i resiliència en els quals es defineixin programes d'actuació amb l'objectiu d'intensificar el potencial de creixement, la creació d'ocupació i la resiliència econòmica i social, així com d'accelerar les transicions ecològica i digital.
En aquest sentit, el Reglament (UE) 2021/241 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer de 2021, pel qual s'estableix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, en el seu article 17, assenyala:
“els Estats membres elaboraran plans de recuperació i resiliència nacionals per a aconseguir els objectius establerts en l'article 4. En aquests plans s'establirà el programa de reformes i inversions de l'Estat membre de què es tracti. Els plans de recuperació i resiliència que poden optar al finançament conformement al Mecanisme inclouran un conjunt de mesures coherent i exhaustiu de mesures d'execució de les reformes i d'inversió pública, que podrà incloure també programes públics destinats a incentivar la inversió”.
Així mateix, en el seu article 18 estableix que “el pla de recuperació i resiliència presentat per l'Estat membre […] es presentarà formalment, per regla general, a tot tardar el 30 d'abril”.
És fonamental que els plans hagin d'incloure estratègies detallades per a afrontar els reptes específics de cada Estat membre. A més, aquests plans han de dedicar almenys el 37% de la inversió a inversions i reformes que donin suport als objectius de l'acció pel clima i un mínim del 20% de la inversió a donar suport a la transició digital.
Sobre el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
Durant el transcurs del mes d'abril i en compliment del Reglament (UE) 2021/241 del Parlament Europeu i del Consell, el Govern va elaborar el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència d'Espanya, per a la seva remissió a la Comissió Europea. Que ha estat aprovat per aquesta Resolució.
El present Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (d'ara endavant, el “Pla”), com a instrument fonamental per al desenvolupament dels fons europeus de recuperació suposa l'impuls més important de la recent història econòmica d'Espanya.
En aquest sentit, se centra en la primera fase d'execució i detalla les inversions i reformes en el període 2021-2023, mobilitzant gairebé 70.000 milions d'euros de transferències del Mecanisme de Recuperació i Resiliència amb la finalitat d'impulsar la recuperació i aconseguir el màxim impacte contracíclic.
A partir de 2022, s'aniran mobilitzant els crèdits assignats a Espanya per a finançar, en particular, inversions i reformes de magnitud variable, així com per a completar el conjunt de programes d'inversió més enllà de 2023.
El Pla es concep com un projecte que traça el full de ruta per a la modernització de l'economia espanyola, la recuperació del creixement econòmic i la creació d'ocupació, després de la crisi del COVID-19, així com afrontar els reptes del futur.
Consulti el Pla en el seu conjunt
De les mesures implementades pel Pla.
Les mesures que recull el Pla compleixen amb els sis pilars establerts pel Reglament del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, i s'articulen al voltant de quatre eixos principals:
- la transició ecològica;
- la transformació digital;
- la cohesió social i territorial; i
- la igualtat de gènere.
Aquests quatre eixos de treball es desenvoluparan a través de deu (10) polítiques palanca:
- Agenda urbana i rural i lluita contra la despoblació, i desenvolupament de l'agricultura.
- Infraestructures i ecosistemes resilients.
- Transició energètica justa i inclusiva.
- Una administració per al segle XXI.
- Modernització i digitalització del teixit industrial i de la pime, recuperació del turisme i impuls a una Espanya nació emprenedora.
- Pacte per la ciència i la innovació. Reforç a les capacitats del Sistema Nacional de Salut.
- Educació i coneixement, formació contínua i desenvolupament de capacitats.
- Nova economia de les cures i polítiques d'ocupació.
- Impuls de la indústria de la cultura i de l'esport.
- Modernització del sistema fiscal per a un creixement inclusiu i sostenible.
Les deu polítiques palanca integren al seu torn 30 components o línies d'acció, que articulen de manera coherent i complementària les diferents iniciatives tractores prioritàries de reforma estructural, tant de tipus regulador com d'impuls a la inversió, per a contribuir a aconseguir els objectius generals del Pla.
Finalment, el Pla suposa, a més, un 39,12% d'inversió verda, i un 29% d'inversió en transformació digital, per sobre dels llindars mínims establerts en la normativa europea. Així mateix, el Pla s'alinea amb el full de ruta de reformes recollida en l'Agenda del Canvi presentada al febrer de 2019, així com amb l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU.
Publicat a














