El nou RETJ de la FIFA (2027): claus de la reforma més profunda del sistema de transferències en vint-i-cinc anys.

El 10 de juny de 2026, el Buró del Consell de la FIFA va aprovar la nova edició de la Regulació sobre l'Estatut i el Traspàs de Jugadors (RETJ), resultat d'un procés de negociació històric entre la FIFA, els jugadors (FIFPRO), els clubs (European Football Clubs) i les lligues (WLA), amb la participació de la UEFA i la CONMEBOL.

El nou text, que entrarà en vigor l'1 de gener de 2027, representa la reforma més ambiciosa del sistema de transferències internacional des del 2001, quan, en el context creat per la sentència Bosman del TJUE de 1995 i després de les negociacions entre la FIFA, la UEFA i la Comissió Europea, es va adoptar per primera vegada un marc normatiu exhaustiu i vinculant que regulava l'estabilitat contractual, les conseqüències de la rescissió anticipada de contracte i els mecanismes de compensació entre clubs per la formació de jugadors. El nou text introdueix canvis estructurals que afectaran directament la manera com els clubs, els jugadors i els agents negocien i redacten els seus contractes.

Els orígens de la reforma: el cas Diarra i la sentència del TJUE

Per entendre l'abast de la reforma, cal remuntar-se al 2014, quan el jugador francès Lassana Diarra va rescindir el seu contracte amb el Lokomotiv de Moscou. El cas va arribar finalment al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que va dictar la seva sentència el 4 d'octubre de 2024 (cas C-650/22), identificant tres aspectes de l'anterior RETJ que eren incompatibles amb el dret de la UE: la responsabilitat solidària del nou club, els criteris per determinar la compensació i el poder de les associacions nacionals de bloquejar l'emissió del CTI en cas de litigis contractuals. La sentència va crear un buit normatiu al voltant de l'article 17, que la FIFA va abordar provisionalment el desembre de 2024 i que la nova edició del RETJ resol estructuralment.

Un nou marc de governança: de la regulació unilateral al diàleg social

El primer canvi important al RETJ 2027 no és de contingut, sinó de naturalesa: l'article 1.2 estableix que la FIFA ja no podrà modificar el RETJ de manera unilateral, sinó únicament per consens entre els representants dels treballadors (jugadors i sindicats) i dels empleadors (clubs i lligues). Aquest canvi s'implementa a través de la Plataforma Global de Diàleg Social per al Futbol Professional (Global Social Dialogue Platform), que reconeix formalment la FIFPRO, l'EFC i la WLA com a interlocutors socials globals, i es complementa amb un Memoràndum d'Entesa entre la FIFA i la FIFPRO, en virtut del qual aquesta última participa al Tribunal del Futbol i en diversos comitès permanents, retirant a canvi tots els procediments pendents contra la FIFA.

El nou marc també reconeix el major pes dels convenis col·lectius nacionals, que, en determinades matèries com ara la indemnització per incompliment (art. 17.8), la rescissió per impagament (art. 14bis.3) o els contractes de menors (art. 18.2), prevaldrà sobre el text del RETJ.

El nou article 17: estabilitat contractual amb criteris més previsibles

Pel que fa al contingut, el nucli de la reforma rau en la reestructuració de l'article 17, que ara s'anomena «Conseqüències de la finalització d'un contracte» i substitueix l'anterior sistema de càlcul de la indemnització —basat en criteris amplis i sovint imprevisibles— per un marc més estructurat, transparent i proporcionat. Els principals canvis d'aquest article són els següents:

Indemnització acordada (art. 17.1): els clubs i els jugadors poden establir en el mateix contracte l'import aplicable en cas de rescissió sense causa justa. No obstant això, el Tribunal del Futbol conserva la facultat de revisió: pot reduir l'import si és excessivament alt i prescindir-ne si és manifestament injust. Per als jugadors amb una remuneració anual fixa de fins a 150.000 USD (equivalent aproximadament, segons el tipus de canvi vigent en el moment de l'adopció d'aquestes normes, a uns 129.000 euros), la indemnització acordada a favor seu ha de garantir, com a regla general, almenys el valor residual del contracte, és a dir, l'import total de la remuneració que el jugador hauria rebut des de la data de l'incompliment fins a l'extinció natural de la relació contractual.

Absència d'acord (arts. 17.3 i 17.4): quan el contracte no contingui una clàusula de compensació acordada, la indemnització es determinarà cas per cas, i la part perjudicada tindrà dret a una compensació íntegra pels danys efectivament patits. El perjudici s'avaluarà d'acord amb els criteris següents:

• Per al jugador: es calcularà tenint en compte especialment el valor residual del contracte i qualsevol altre perjudici derivat de la rescissió.
• Per al club: el nou text estableix expressament com a criteris d'avaluació el valor dels serveis del jugador, la pèrdua de l'import d'una possible clàusula de rescissió o la caiguda del seu valor de mercat, els costos de substitució i qualsevol altre perjudici degudament acreditat.

Referència mínima general (art. 17.5): l'article 17.5 eleva aquest valor residual a referència mínima de caràcter general: en absència d'acord, la indemnització reconeguda a qualsevol de les parts ha de ser, com a mínim, equivalent al valor residual del contracte incomplert, llevat de circumstàncies extraordinàries. Aquesta previsió respon directament als requisits de previsibilitat identificats pel TJUE en el cas Diarra i dota el sistema d'una base de càlcul objectiva i controlable judicialment.

Penalització per abús (art. 17.6): s'introdueix una compensació addicional (penalty payment) de fins a sis mensualitats en cas de conducta abusiva en el context de la rescissió, aplicable tant a favor del jugador com del club perjudicat.

L'article 17.10 introdueix una escala progressiva de sancions esportives per als clubs que incompleixin el seu contracte durant el període protegit: des d'una advertència amb multa per a la primera infracció fins a la prohibició d'inscriure qualsevol jugador durant dos períodes consecutius per a la quarta, amb possibilitat de sancions addicionals a discreció del Tribunal del Futbol per a infraccions posteriors. Aquest sistema graduat, inexistent en el règim anterior, permet una resposta proporcional a la gravetat i la reincidència de l'incompliment, amb conseqüències directes en l'àmbit esportiu, en línia amb la tendència de control estricte que ja s'observa en competicions de màxima exigència com la Premier League anglesa.

Un règim diferent i més sever s'aplica al nou club quan es demostra la seva participació en l'incompliment. Si es prova que va induir el jugador a incomplir el contracte durant el període protegit, el nou club quedarà sotmès de forma automàtica i imperativa (el precepte utilitza el terme shall be imposed, sense marge de graduació ni dependència de la reincidència) a una prohibició d'inscriure nous jugadors, tant a escala nacional com internacional, durant dos períodes d'inscripció complets i consecutius, a més de respondre solidàriament del pagament de la indemnització. Per facilitar la prova d'aquesta inducció, l'article 17.11 incorpora una presumpció iuris tantum: si el jugador signa un nou contracte en els quaranta-cinc dies següents a l'incompliment, es presumirà que el nou club va induir la ruptura. La presumpció admet prova en contrari, de manera que el nou club podrà destruir-la acreditant, a satisfacció del Tribunal del Futbol, que no va intervenir en l'incompliment.

La reordenació del procediment del Certificat de Transferència Internacional

La reforma aborda igualment la disfuncionalitat que el cas Diarra va posar de manifest en relació amb el Certificat de Transferència Internacional (CTI), el procediment del qual es regula a l'article 11 de l'Annex 3. Sota el règim anterior, l'associació d'origen disposava de setanta-dues hores per emetre el CTI; si no responia en aquest termini, la nova associació podia procedir a la inscripció del jugador en absència de resposta.

El RETJ 2027 amplia aquest termini ordinari a cinc dies naturals des de la recepció de la sol·licitud, però introdueix, alhora, garanties substancials per impedir que una controvèrsia econòmica bloquegi la mobilitat del jugador: en emetre el CTI, l'associació d'origen podrà fer constar que el club cedent es reserva reclamacions econòmiques enfront del jugador o del nou club, però aquesta reserva no condicionarà la inscripció del jugador ni prejutjarà la disputa contractual subjacent. Addicionalment, en circumstàncies excepcionals, la FIFA podrà autoritzar la inscripció del jugador en el termini d'un dia hàbil des de la sol·licitud, quan això sigui necessari per evitar un dany irreparable (art. 11.6 de l'Annex 3). En definitiva, l'antic club conserva íntegrament les seves accions econòmiques, però aquesta reserva ja no pot operar com un obstacle automàtic perquè el jugador sigui inscrit i competeixi amb el seu nou equip, en línia directa amb les exigències que el TJUE va formular en el cas Diarra.

La reconfiguració del període protegit

El RETJ 2027 modifica també la definició de període protegit, concepte determinant per a l'aplicació de sancions esportives més severes davant una ruptura contractual sense causa justificada. L'anterior sistema binari —tres temporades per als contractes signats abans dels 28 anys, dues per als signats a partir d'aquesta edat— es substitueix per un model graduat en funció de l'edat del jugador en el moment de la signatura:

• Contractes signats abans dels 23 anys: quatre temporades completes o quatre anys, el que passi primer.
• Contractes signats des dels 23 anys i abans dels 28: tres temporades completes o tres anys.
• Contractes signats des dels 28 anys i abans dels 32: dues temporades completes o dos anys.
• Contractes signats a partir dels 32 anys: una temporada completa o un any.

Aquesta modificació reforça la protecció dels contractes dels jugadors més joves, que veuen ampliada en una temporada la durada del període protegit, i redueix progressivament aquesta protecció a mesura que el jugador avança en edat.

Conductes abusives tipificades: l'article 14.3

Una de les novetats de més abast pràctic per a la relació contractual entre clubs i jugadors és la incorporació, a l'article 14.3, d'un catàleg exprés de conductes abusives que els clubs tenen prohibit dur a terme. En concret, cap club podrà: fer un ús indegut de la inscripció o la baixa d'un jugador com a instrument de pressió; separar-lo abusivament dels entrenaments amb l'equip; retenir-li el passaport; o desallotjar-lo indegudament del seu habitatge.

Si alguna d'aquestes conductes constitueix causa justificada de terminació del contracte per part del jugador, la resolució no generarà per a aquest les conseqüències previstes a l'article 17, i la terminació del contracte per part del jugador no podrà ser tractada, per tant, com una ruptura injustificada. En la pràctica, aquesta tipificació expressa redueix la litigiositat associada a l'acreditació de la conducta abusiva i reforça la posició del jugador davant situacions de pressió per part del club en les quals es vol forçar una sortida o una modificació contractual.

La nova regulació dels contractes de menors (art. 18.2)

El RETJ 2027 introdueix també canvis rellevants en la regulació dels contractes de jugadors menors d'edat. Es manté la regla general segons la qual els menors de divuit anys no poden subscriure contractes professionals de durada superior a tres anys. No obstant això, el nou text incorpora una excepció d'abast significatiu: si el menor ha estat registrat al club durant vint mesos o durant dos períodes consecutius de competició, el contracte amb aquest mateix club podrà tenir una durada de fins a cinc anys, llevat que el dret nacional o el conveni col·lectiu aplicable ho prohibeixi.

L'excepció està subjecta a límits tant quantitatius com econòmics. Quant als primers, el club només podrà formalitzar un màxim de cinc contractes per temporada sota aquesta modalitat ampliada. Quant als econòmics, el contracte haurà de preveure increments retributius obligatoris el quart i el cinquè any. Aquesta nova regulació pretén equilibrar l'interès legítim dels clubs formadors en vincular els talents que han desenvolupat amb una protecció reforçada dels drets econòmics del jugador durant els anys clau de la seva progressió.

L'article 21bis: el jugador com a partícip en el preu de transferència

El RETJ 2027 introdueix un nou article 21bis que reconeix, per primera vegada, el dret del jugador a participar en el preu de la seva pròpia transferència. Clubs i jugadors podran pactar-ho contractualment amb llibertat. No obstant això, per a traspassos internacionals permanents en els quals el jugador percebi una remuneració fixa anual inferior a 150.000 euros, el mecanisme és obligatori: el club cedent haurà d'abonar al jugador un import equivalent al 5% del preu fix de transferència efectivament rebut. Si el preu es satisfà mitjançant pagaments ajornats, la participació del jugador s'abonarà proporcionalment conforme el club cedent rebi cada pagament segons els terminis pactats.

El jugador pot renunciar parcialment a aquest dret, però únicament respecte de la part del 5% que excedeixi el major entre la seva remuneració fixa de l'últim any de contracte amb el club cedent i el 2,5% de l'import fix total del traspàs.

El valor simbòlic d'aquest precepte no és menor: el jugador deixa de ser únicament l'objecte d'una transacció entre clubs per convertir-se, en certa mesura, en partícip del valor econòmic que la seva transferència genera.

Les implicacions pràctiques: el contracte com a eix del nou sistema

La reforma del RETJ 2027 té una conseqüència pràctica immediata que afecta per igual clubs, jugadors i agents: el contracte individual de treball adquireix una rellevància central i explícita que el marc anterior no contemplava amb la mateixa intensitat. La possibilitat de pactar contractualment la compensació per ruptura (art. 17.1), la participació en el preu de transferència (art. 21bis) o les condicions econòmiques vinculades als contractes de menors (art. 18.2) converteix la fase de negociació i redacció del contracte en l'escenari on, en gran mesura, es decidirà el resultat de qualsevol futura disputa.

En el context espanyol, la interacció del nou RETJ amb el conveni col·lectiu del futbol professional i amb la legislació laboral exigirà una anàlisi específica. En particular, la possibilitat que els convenis col·lectius nacionals vàlidament negociats desplacin les disposicions del RETJ en matèria de compensació (art. 17.8), de terminació per impagament (art. 14bis.3) o de contractes de menors (art. 18.2) planteja interrogants rellevants sobre com articular aquestes habilitacions en el marc de les fonts del dret laboral espanyol.

Inevitablement, la reforma reobre el debat sobre l'encaix de la potestat moderadora del Tribunal del Futbol de la FIFA enfront de la naturalesa de les clàusules de rescissió regulades a l'article 16 del Reial Decret 1006/1985, així com l'exclusivitat jurisdiccional dels tribunals laborals espanyols.

En definitiva, el RETJ 2027 no és només una reforma del sistema de transferències. És un canvi de paradigma que desplaça, en part, el camp de batalla dels organismes de resolució de disputes a la taula de negociació contractual clubs-jugadors. La reforma consagra la previsibilitat i la proporcionalitat com a principis rectors del sistema, reforça el paper del diàleg social com a font de legitimitat normativa i situa el contracte individual al centre del nou marc regulador. Aquells que estiguin millor preparats per a aquest nou escenari, tant en la comprensió dels nous mecanismes com en la redacció dels contractes, partiran amb un avantatge substancial quan el nou RETJ entri en vigor durant el pròxim mercat hivernal de fitxatges, que s'iniciarà l'1 de gener de 2027.