El Tribunal Suprem declara nul·la l’ampliació de capital del Real Murcia i restitueix la seva estructura accionarial a 2018

El passat 20 d’octubre de 2025, el Tribunal Suprem va dictar la sentència 1448/2025, resolent el recurs de cassació interposat pel Real Murcia C.F., S.A.D., que posa fi a un conflicte societari existent des de finals de l’any 2018, quan la Junta General d’Accionistes del Real Murcia va aprovar una ampliació de capital per import de 1.323.830,59 €.

L’origen del conflicte: el contracte d’opció de compra

Tanmateix, per entendre el conflicte societari i la important resolució del Suprem, cal abans entendre el naixement de la disputa, que versa sobre la subscripció d’un contracte d’opció de compra (elevat a escriptura pública) de 1.078.368 accions del Real Murcia (representatives del 84,2% del seu capital social) entre la societat mexicana Iconos Nacionales S.R.L. de Capital Variable i la societat espanyola Corporación Empresarial Augusta, S.L., en virtut del qual la primera disposava d’un dret irrevocable per optar per la compra d’aquestes accions, titularitat de la segona. Aquesta operació no va presentar inconvenient ni conflicte fins al moment en què Iconos Nacionales va notificar a Corporación Augusta l’exercici de l’opció de compra, i aquesta va optar per no atendre’l i comunicar a l’altra part la rescissió del contracte esmentat.

Rescindit el contracte, Corporación Augusta va vendre en escriptura pública a un tercer el mateix paquet accionarial, sotmetent aquesta compravenda a la condició suspensiva que el Consejo Superior de Deportes (CSD) autoritzés aquesta adquisició en el termini de 180 dies des de la signatura del contracte, autoritzant el propi CSD aquesta adquisició, conforme al que disposa la normativa societària en matèria de societats anònimes esportives.

Cal destacar que el conflicte entre Iconos Nacionales i Corporación Augusta, que versava sobre el perfeccionament del contracte de compravenda d’accions del Real Murcia, va ser resolt pel Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS) a favor d’Iconos Nacionales, és a dir, a favor del compliment forçós del contracte d’opció de compra de les accions del Real Murcia, havent-se de procedir amb la immediata inscripció de les accions a favor d’Iconos Nacionales tant (i) en el llibre registre d’accionistes del Real Murcia; com (ii) davant el CSD, inscrivint-se la transferència efectivament davant el CSD, però no en el llibre registre d’accionistes del Real Murcia, fins i tot després que Iconos Nacionales comuniqués el laude arbitral del TAS i la resolució del CSD al consell d’administració del Real Murcia.

Tanmateix, i després que Corporación Augusta requerís al consell d’administració de l’entitat esportiva que s’abstingués de modificar el llibre registre d’accionistes, el Real Murcia no va procedir a la inscripció de la transmissió esmentada.

La Junta General de setembre de 2018 i l’ampliació de capital

Un mes després d’aquests esdeveniments, al setembre de 2018, es va celebrar la Junta General d’Accionistes del Real Murcia (els acords socials de la qual van ser posteriorment objecte d’impugnació), denegant-se l’accés a la mateixa a Iconos Nacionales per part del Secretari del Real Murcia, al·legant que la societat mexicana no constava inscrita en el llibre registre d’accionistes.

En aquesta Junta General i després d’haver finalitzat el procés de subscripció d’accions compost per tres fases diferents: la primera, en què només podien concórrer els accionistes exercint els seus drets de subscripció preferent; la segona, en què es distribuirien les accions sobrants de la fase 1 i també només podien concórrer els accionistes que ho sol·licitessin; i la tercera, en què es podrien subscriure les accions sobrants tant pels propis accionistes com per nous inversors, amb un límit d’aportació per inversor de 12.000 €, va quedar aprovada l’ampliació de capital per import de 1.323.830,59 €. Preguntat pel motiu de la limitació en la tercera fase, el president de l’entitat va respondre que aquest disseny en l’ampliació obeïa “a evitar que al Club pugui entrar gent de fora de Múrcia”.

La impugnació judicial: del Jutjat Mercantil a l’Audiència Provincial

Com a conseqüència d’això, Iconos Nacionales va interposar una demanda d’impugnació de l’acord social d’augment de capital, sent desestimada inicialment pel Jutjat Mercantil núm. 1 de Múrcia. Tanmateix, en seu d’apel·lació sí que va ser estimada per l’Audiència Provincial de Múrcia, declarant la nul·litat de l’ampliació de capital, i donant per tant la raó a Iconos Nacionales.

En aquesta sentència, l’Audiència Provincial fonamenta la seva resolució en la circumstància que es complien les exigències estatutàries per inscriure la transmissió d’accions entre Iconos Nacionales i Corporación Augusta en el llibre registre d’accionistes, i reafirma que l’eficàcia legitimadora de la inscripció en aquest llibre està subjecta al control judicial. Admesa la pretensió principal d’Iconos Nacionales, també va estimar la pretensió subsidiària referida a la impugnació d’aquest acord social per resultar abusiu, declarant que la forma en què es va configurar la tercera fase de l’augment de capital comporta un exercici abusiu, ja que perseguia impedir que es reconegués a Iconos Nacionales com a adquirent de les accions i que, per tant, esdevingués accionista de referència del Real Murcia.

El recurs davant el Tribunal Suprem

Davant la sentència de l’Audiència Provincial, el Real Murcia va interposar un recurs extraordinari per infracció processal i un recurs de cassació, que han donat lloc a la recent sentència del Tribunal Suprem, que esgota la via judicial i deixa en ferm aquesta controvèrsia.

En aquesta sentència, el Suprem desestima íntegrament tant el recurs extraordinari per infracció processal interposat pel Real Murcia com el recurs de cassació, fonamentant la desestimació d’aquest últim, en síntesi, en els següents sis motius:

(i) El Tribunal Suprem aplica la doctrina establerta en la seva sentència núm. 171/2008, de 28 de febrer (cas Sevilla C.F.), que estableix que la inscripció no té condició d’element constitutiu de l’efecte translatiu, que es produeix sense intervenció de la societat. Tanmateix, compleix una funció legitimadora que opera amb força de presumpció iuris tantum en les relacions entre la societat i el soci, és a dir, admetent prova en contrari. Així mateix, el Tribunal Suprem insisteix que aquesta eficàcia legitimadora està subjecta al control judicial, de manera que es pot exercitar l’acció corresponent per assegurar que la titularitat registral concorda amb la titularitat real.

(ii) El control judicial de l’eficàcia legitimadora del llibre registre d’accionistes no només pot realitzar-se a priori, amb anterioritat a l’exercici dels drets socials, sinó també a posteriori, amb ocasió de la impugnació dels acords socials per un defecte en la constitució de la junta en què es van adoptar.

(iii) L’article 7 dels estatuts del Real Murcia estableix una alternativa en l’objecte de la notificació de transmissió d’accions: o el desig de transmetre, o la transmissió. En aquesta segona alternativa no es requereix la conformitat del transmitent. Iconos Nacionales va acreditar la transmissió de les accions mitjançant el laude arbitral del TAS, per la qual cosa l’oposició de Corporación Augusta no podia ni tenia legitimació per impedir la inscripció d’aquesta transmissió en el llibre registre d’accionistes.

(iv) El laude arbitral dictat pel TAS va declarar que es va produir el perfeccionament del contracte de compravenda de les accions del Real Murcia, transmetent-se la propietat de totes les accions de les quals era titular Corporación Augusta a favor d’Iconos Nacionales, sent un fet no controvertit en l’apel·lació que Iconos Nacionales era la titular de les 1.078.368 accions, per la qual cosa el Tribunal Suprem resol que no poden plantejar-se en cassació qüestions que no hagin estat sotmeses a la consideració del tribunal d’apel·lació.

(v) Determinats actes d’Iconos Nacionales no poden considerar-se incompatibles amb la pretensió d’impugnació de l’ampliació de capital, llevat que tinguessin una significació i eficàcia jurídica contrària a l’acció exercitada, amb caràcter concloent i indubitat. El Suprem considera que cap dels actes al·legats pel Real Murcia compleix aquest requisit per aplicar la doctrina dels actes propis.

(vi) Estant el Real Murcia en causa de dissolució forçosa per pèrdues qualificades, el consell d’administració havia de promoure la remoció d’aquesta causa, i va optar per proposar a la Junta fer-ho mitjançant un augment de capital. Tanmateix, resulta problemàtica la tercera fase de subscripció lliure limitada. El Tribunal Suprem valora les circumstàncies concurrents, especialment les declaracions del president de l’entitat sobre la finalitat de la limitació i el seu propòsit d’impedir que Iconos Nacionales esdevingués accionista de control. El Suprem conclou que constitueix exercici abusiu del dret (art. 7.1 CC) la limitació màxima de 12.000 € en la subscripció per nous inversors, al configurar l’augment del capital de manera que pretén dificultar que aconseguissin el control del Real Murcia i impedir la inscripció a favor d’Iconos Nacionales.

En definitiva, el Tribunal Suprem declara la nul·litat dels acords d’ampliació de capital adoptats en la junta general de data 4 de setembre de 2018, procedint-se a la cancel·lació registral dels mateixos, la qual cosa implica tornar a la situació accionarial prèvia a aquesta ampliació, és a dir, a la de 2018, caient així mateix les posteriors ampliacions dutes a terme des d’aquesta data, passant el capital social del Real Murcia d’un import d’aproximadament 11,3 milions d’euros a 178.000 euros aproximadament, i convertint-se els accionistes del Real Murcia fins a la resolució esmentada en creditors de l’entitat.

Aquesta sentència del Tribunal Suprem transcendeix de l’àmbit esportiu per establir límits clars a l’exercici de facultats formalment legítimes quan s’utilitzen amb finalitats contràries a la bona fe. El Suprem consolida que la inscripció en el llibre registre d’accionistes té eficàcia declarativa (presumpció iuris tantum) sotmesa al control judicial tant a priori com a posteriori, protegint així els accionistes de bona fe davant maniobres obstruccionistes. A més, fa una aportació fonamental en establir que el compliment formal d’obligacions legals no és suficient si la configuració concreta de les operacions persegueix finalitats contràries a l’ordenament jurídic: el consell d’administració del Real Murcia complia formalment amb el seu deure de promoure una ampliació de capital per remoure la causa de dissolució per pèrdues qualificades, però la limitació de 12.000 € per inversor en la tercera fase, dissenyada, segons la resolució, per impedir que Iconos Nacionales aconseguís el control societari, constitueix exercici abusiu del dret. Aquesta doctrina envia un missatge clar als òrgans d’administració sobre el seu deure de màxima diligència en la gestió del llibre registre d’accionistes i estableix que els tribunals poden i han de penetrar en la finalitat real de les operacions societàries, valorant les circumstàncies concurrents i les declaracions dels protagonistes, garantint així que el dret no empari actuacions que, sota aparença de legalitat, puguin perseguir objectius incompatibles amb la protecció dels drets dels accionistes legítims.