Arriba al Congrés l'esperada proposta de modificació de la Llei del Sòl

El passat 27 de març de 2024, el Govern va entrar en el registre del Congrés dels Diputats el Projecte de Llei pel qual es modifica el text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, aprovat pel Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 octubre (“TRLS”).

En paraules de la portaveu del Govern en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, i com també s'exposa en el seu preàmbul, la llei pretén “donar seguretat jurídica” i evitar que determinats errors formals que siguin corregibles puguin implicar la nul·litat total dels instruments d'ordenació territorial i urbanística.

Les modificacions proposades incorporen en bona part recomanacions plantejades pel Consell d'Estat, per a donar un major blindatge als planejaments urbanístics aprovats, i introdueixen en la normativa algunes posicions que ja eren defensades per la jurisprudència del Tribunal Suprem com, per exemple, la impossibilitat d'impugnar indirectament un pla per raons formals.

Les principals novetats que inclou la proposta de modificació del TRLS són les següents:

Llicències urbanístiques sotmeses al règim de silenci administratiu negatiu: S'incorpora com a supòsit de denegació per silenci negatiu les cases prefabricades i instal·lacions similars tant de caràcter provisional com permanent situades en sòl rural.

Per contra, seguint el mandat de la jurisprudència constitucional s'exclou de la regla del silenci negatiu la construcció d'habitatges de protecció pública quan siguin promogudes per les Administracions públiques o ens dependents.

Règim d'indemnitzacions: Es concreta la fórmula de càlcul de la indemnització per impossibilitat o alteració de les condicions per a promoure una actuació urbanitzadora.

Nul·litat dels instruments de planejament: Es delimiten els supòsits específics que impliquen la nul·litat per vicis formals o de procediment d'un instrument de planejament, limitant-se a: (i) absència del tràmit d'informació pública, (ii) omissió del tràmit d'avaluació ambiental, (iii) falta del document de memòria, (iv) aprovació per un òrgan manifestament incompetent e, (v) incompliment total del procediment establert.

Destaca la limitació dels informes, l'omissió dels quals, tret que l'òrgan emissor indiqui el contrari, comporten la nul·litat del planejament (hidrològic, costes, carreteres i altres infraestructures de caràcter estructurant), establint-se per a tota la resta dels supòsits la possibilitat d'esmenar aquesta deficiència.

A més, la proposta acaba amb l'àmpliament denunciada “nul·litat en cascada”. És a dir, en aquells supòsits on es declari la nul·litat d'un instrument de planejament urbanístic o territorial ja no implicarà, per regla general la nul·litat de tots els plans derivats o instruments de gestió urbanístiques que desenvolupin aquest pla.

Sobre aquest punt, la proposta recull la línia jurisprudencial avui consolidada que es fonamenta en el principi de preservació dels actes administratius ferms previst en l'article 73 de la Llei de la Jurisdicció Contenciosa-Administrativa i dels preceptes que plasmen en les lleis de procediment la conservació d'aquests (entre altres, destaquem la Sentència del Tribunal Suprem d'11 d'abril de 2002).

En la pràctica, es pretén evitar escenaris en què, a raó de la nul·litat d'un pla general, s'han vist anul·lats múltiples plans derivats o projectes de reparcel·lació i urbanització, la qual cosa comporta autèntics escenaris de col·lapse urbanístic per a alguns ajuntaments.

Finalment, també es pretén ampliar els supòsits en què la declaració de nul·litat d'un planejament es limiti respecte a un àmbit territorial del pla o a alguns dels seus preceptes.

Acció pública urbanística: Una altra de les importants modificacions proposades és la regulació de l'acció pública en l'àmbit urbanístic. En concret, s'especifica la prohibició de l'ús de l'acció popular de manera contrària al principi de bona fe o de manera abusiva. Així mateix, es limita l'acció popular a qüestions materials o substantives.

Finalment, i a fi d'evitar un ús fraudulent d'aquesta figura, es prohibeix expressament el desistiment de l'acció pública a canvi d'una contraprestació econòmica.

Límits a la impugnació indirecta de planejaments: La proposta limita la possibilitat d'impugnar instruments de planejament amb caràcter indirecte (és a dir, la impugnació que es fa quan s'impugna un acte de desenvolupament, per exemple, un projecte de reparcel·lació) a un termini de quatre anys a comptar des de l'endemà de la publicació del seu acord d'aprovació definitiva i limitant-se, sempre, a vicis d'il·legalitat material (no podrà argüir-se defectes formals o de procediment).

Creació plataforma per a agilitzar l'emissió d'informes sectorials: Es projecta la creació d'una plataforma telemàtica perquè les administracions tinguin la informació disponible per a l'emissió dels seus informes amb major diligència.

Règim transitori per a plans impugnats: Del règim transitori hem de destacar que aquells plans que s'anul·lin per motius formals considerats no substancials, s'ordenarà la retroacció d'actuacions al moment necessari per a permetre la seva esmena en el termini d'un any, establint-se la seva vigència provisional mentre s'esmenen aquestes deficiències.

Malgrat incorporar pretensions àmpliament reivindicades, que sens dubte afavoreixen la seguretat jurídica, el projecte de llei no està exempt de crítiques que van principalment en dues direccions principals. D'una banda, es plantegen dubtes sobre si la regulació d'aspectes urbanístics suposa una invasió de competències autonòmiques. D'altra banda, des d'alguns sectors es considera que les limitacions a l'exercici de l'acció popular i el major blindatge dels planejaments aprovats (reduint els supòsits de nul·litat i delimitant temporalment la impugnació indirecta dels mateixos) afavorirà un major descontrol en l'activitat urbanística.

La proposta de modificació emprèn ara la seva tramitació parlamentària, que es plantejar amb caràcter exprés, on els diferents grups poden plantejar esmenes a la proposta presentada pel Govern. Si aconsegueix els suports parlamentaris necessaris, es projecta que la norma pot ser aprovada i entrar en vigor aquest estiu.