El Reglament d’IA imposa un marc jurídic exigent per a l’ús empresarial de la intel·ligència artificial, amb un impacte especial en l’àmbit laboral.

El Reglament (UE) 2024/1689 d’Intel·ligència Artificial (RIA) estableix un marc jurídic vinculant aplicable a tota la cadena de valor de la IA (proveïdors, responsables del desplegament, importadors i distribuïdors), superant l’àmbit estrictament tecnològic i afectant qualsevol organització que utilitzi aquests sistemes. La seva aplicació és progressiva: des de febrer de 2025 regeixen les prohibicions absolutes de l’article 5 (com ara l’ús d’IA per inferir emocions en el treball o la categorització biomètrica de dades sensibles); a l’agost de 2025 entren en vigor les obligacions per als models de propòsit general, i a l’agost de 2026 seran plenament exigibles els requisits per als sistemes d’alt risc, categoria en què s’inclouen les eines de gestió laboral (selecció, avaluació, promoció, supervisió o extinció de la relació laboral). Aquestes obligacions impliquen, entre d’altres, una gestió integral dels riscos, governança de dades, traçabilitat, avaluació de la conformitat, transparència reforçada i supervisió humana efectiva, fet que exigeix a les empreses iniciar de manera immediata les seves estratègies de compliment, especialment mitjançant la identificació i classificació interna dels sistemes d’IA utilitzats.

Tanmateix, el compliment del RIA no esgota les exigències legals, ja que en l’ordenament jurídic espanyol hi concorren obligacions addicionals en matèria laboral i de protecció de dades (Estatut dels Treballadors, LOPDGDD, RGPD, normativa d’igualtat i de prevenció), que són acumulatives i poden generar responsabilitat fins i tot en sistemes no qualificats com d’alt risc. Destaca, en particular, l’obligació de transparència algorítmica davant la representació legal dels treballadors (art. 64.4.d ET), els límits al control digital empresarial i el dret a la intimitat (arts. 87 i següents de la LOPDGDD), així com la necessitat de dur a terme avaluacions d’impacte i evitar biaixos discriminatoris. La jurisprudència ha reforçat aquestes exigències, declarant la nul·litat de polítiques de control adoptades sense la participació sindical. En aquest context, les empreses han d’adoptar mesures immediates: inventariar els sistemes d’IA, verificar prohibicions i riscos, informar els representants dels treballadors, assegurar una supervisió humana real, revisar els contractes amb proveïdors, auditar les polítiques de control digital, formar el personal i aprovar polítiques internes d’ús de la IA. Un enfocament integrat és imprescindible per evitar riscos jurídics i garantir un compliment efectiu.

Accedeix a l’alerta completa