Alces d'impostos que no afavoreixen la inversió

Espanya – a diferència de nombrosos països del nostre entorn – és un dels països amb major proporció d'inversió estrangera. Gaudir de la confiança dels inversors estrangers diu molt de la nostra “credibilitat” com a país.

Els inversors busquen per als seus estalvis i capitals el mateix que qualsevol de nosaltres buscaríem: seguretat i rendibilitat.

No obstant això, existeix una peculiaritat de l'inversor forà que no està tan a l'abast del nacional i és “la possibilitat de triar”. Si un inversor estranger percep que invertir a Espanya no li proporciona una rendibilitat o seguretat que consideri raonable, simplement, cerca millors destinacions.

No hauria d'estranyar-nos si la inversió a Espanya es ressent ja que l'acord PSOE i UP no inclou cap mesura tendent a “atreure” inversió estrangera i, per contra, s'anuncia una pujada generalitzada d'impostos per a inversors espanyols i estrangers, amb especial acarnissament sobre els “grans patrimonis”, grans corporacions, entitats financeres i empreses d'hidrocarburs.

Moltes de les mesures que s'anuncien ja es contenien en el fallit projecte de llei de Pressupostos que va abocar a noves eleccions; unes altres fins i tot van ser preparades pel govern del PP que no les va aprovar per falta de temps.

S'anuncia una tributació mínima del 15% en l'Impost de societats. Per a la seva aplicació, l'acord sembla distingir entre “bons” (les pimes) i “dolents” (les grans corporacions); mentre per a les primeres contempla una reducció de l'impost del 25% al 23%, a les últimes els vaticina una tributació mínima, “facin el que facin”.

Una simplificació com aquesta no sols no afavoreix el creixement de les empreses espanyoles (a poques pimes els quedaran ganes de convertir-se en una “gran corporació”), sinó que desincentiva qualsevol ànim emprenedor o inversor. Creiem que no ha de tractar-se per igual a una empresa (sigui “gran corporació” o pime) que inverteix, creix, genera riquesa, crea ocupació i és socialment responsable enfront d'una altra que fa tot el contrari. El nostre sistema constitucional obliga al fet que els que més capacitat econòmica tenen contribueixin més, però això no pot portar a establir una sort de cafè per a tots! i que aquest deure de contribuir no es vegi temperat en la mesura en què s'estigui generant riquesa i/o ocupació.

Una altra “vella coneguda” que s'anuncia és la pujada de la tributació dels dividends i beneficis per venda d'accions. És molt fàcil disfressar la mesura de reducció de beneficis per als “dolents” quan el que realment persegueix és “fer pagar dues vegades pels mateixos beneficis”. L'injust d'aquesta mesura es comprèn fàcilment si pensem que, de la mateixa forma que nosaltres volem que els inversors estrangers paguin imposats a Espanya, quan les empreses espanyoles inverteixen a l'estranger (per sort, cada vegada més) elles també paguen impostos en aquests països. No pot semblar-nos correcte que les empreses espanyoles “tornin” a pagar impostos (és a dir paguin dues vegades pels mateixos beneficis) quan les rendes obtingudes a l'estranger es repatriïn a Espanya en forma de dividends. No és una qüestió de beneficis fiscals sinó de justícia tributària. La mesura proposada consagra la doble, triple o quàdruple tributació quan, a més, l'actual normativa impedeix la deducció de les pèrdues que es produeixin, és a dir, si “guanyes” pagues i si “perds” també pagues. El pitjor és que aquesta “doble imposició” sembla que també es vol establir per als dividends i plusvàlues netament espanyols, la qual cosa fa tenir dubtes sobre la constitucionalitat de la modificació que es pretén.

L'exemple francés

Unes altres de les mesures anunciades es refereixen a l'establiment d'un impost sobre les transaccions financeres i l'anomenada taxa digital. Totes dues mesures també van anar ja anunciades per part del Govern del PP. Establir aquests impostos només té sentit si es fa de manera coordinada per tots els països de la UE o de l'OCDE. Ser dels primers a establir-la només pot abocar-nos a mals majors. Serveixi com a exemple el que els ha ocorregut als nostres veïns francesos, que, per afanyar-se a establir un impost similar sobre les empreses tecnològiques, han motivat que els EUA s'estigui plantejant aprovar un impost del 100% sobre els vins de procedència francesa.

Pel que fa a l'establiment d'una taxa sobre les transaccions financeres, també creiem que hauria d'esperar-se al fet que la UE fes el propi, en cas contrari, la nostra economia es veuria perjudicada en benefici de la resta de països comunitaris, no oblidem que existeix llibertat de moviment de capitals.

No s'escapen les persones físiques de la pujada d'impostos per a les quals l'acord anuncia un increment d'entre 2 i 4 punts a les rendes superiors, respectivament, a 130.000 euros i 300.000 euros. Després d'aquesta pujada, el tipus marginal en l'IRPF per a aquests contribuents se situaria entorn del 50%. Difícilment pot esperar-se que aquestes pujades afavoreixin l'atracció de talent i/o l'establiment de noves empreses a Espanya.

En definitiva, la immensa majoria de les mesures són “velles conegudes” que ja estaven presents en el projecte de llei de Pressupostos que va derivar en noves eleccions.

Lamentablement cap d'elles està clarament orientada a generar creixement mitjançant l'atracció de nous inversors sinó tot el contrari. No sembla una recepta aconsellable quan tots els indicadors econòmics ens vaticinen un menor creixement per a 2020.