Crisi geopolítica i contractes: revisió de condicions i consideracions estratègiques

a { text-decoration: none; color: #464feb; } tr th, tr td { border: 1px solid #e6e6e6; } tr th { background-color: #f5f5f5; }

El context geopolític actual —i, en particular, el conflicte bèl·lic a l’Iran— està tenint un impacte directe i tangible en els mercats internacionals. La importància geoestratègica de l’estret d’Ormuz, el bloqueig del qual ha impedit a nombrosos països productors utilitzar aquesta ruta de trànsit essencial, ha desencadenat un increment significatiu del preu del petroli, amb efectes en cadena sobre els costos, els subministraments i els marges empresarials.

En aquest escenari, sorgeix una pregunta recurrent: és possible revisar el preu dels contractes en vigor?

Sense pretendre oferir una resposta única —impossible, atesa l’enorme casuística sectorial i contractual—, convé tenir presents algunes consideracions abans d’adoptar qualsevol decisió estratègica o aproximació a la contraparte.

El contracte, primer punt d’anàlisi

El primer pas és revisar el contingut del contracte en qüestió: si preveu mecanismes de revisió o actualització del preu, en quines condicions s’activen i quin procediment s’ha de seguir. Molts contractes inclouen clàusules de revisió de preus, hardship, força major o similars, que poden resultar rellevants en aquest context.

La clàusula rebus sic stantibus, una via jurídica amb requisits estrictes

Si el contracte no preveu mecanismes específics de revisió aplicables, cal valorar si resulta d’aplicació la clàusula rebus sic stantibus —de construcció jurisprudencial en el dret espanyol—.

Aquest remei és d’aplicació excepcional i permet modificar les condicions del contracte quan concorren, essencialment, els requisits següents:
(i) una alteració extraordinària de les circumstàncies existents respecte de les concurrents en el moment de la celebració del contracte;
(ii) que aquesta alteració fos imprevisible per a les parts contractants; i
(iii) que provoqui una ruptura significativa de l’equilibri de les prestacions o frustri la finalitat econòmica del contracte.

No obstant això, convé ser prudents: el Tribunal Suprem ha declarat reiteradament que cap crisi econòmica —per greu i notòria que sigui— pot constituir, per si sola, un fonament suficient per aplicar aquesta clàusula i justificar una revisió del preu. Serà imprescindible acreditar-ne la incidència real i concreta en la relació contractual de què es tracti, incloent-hi l’impacte econòmic efectivament patit.

La prova, element decisiu

Tal com s’ha avançat, la jurisprudència més recent de la Sala Primera del Tribunal Suprem —entre d’altres, la sentència núm. 1891/2025, de 18 de desembre— subratlla que la notorietat d’un fet disruptiu (una pandèmia, una crisi geopolítica) no eximeix de provar el perjudici econòmic concret que se’n deriva en cada contracte. Així doncs, serà rellevant documentar adequadament l’impacte financer en qüestió.

Cada contracte, cada sector i cada relació contractual presenta particularitats pròpies que poden determinar l’èxit o el fracàs de qualsevol aproximació en aquest àmbit. Per aquest motiu, és clau involucrar els assessors jurídics en aquesta decisió estratègica des del primer moment: tant en l’anàlisi prèvia del contracte i de la viabilitat de la reclamació, com en la definició de l’estratègia d’aproximació a la contrapart.