Concurs sense massa: què passa amb la liquidació i la responsabilitat dels administradors
El concurs sense massa originària de l’art. 37 bis del Text Refós de la Llei Concursal (d’ara endavant, TRLC) planteja una problemàtica de notable transcendència pràctica quan no es procedeix a la realització de béns que, tot i existir en el patrimoni social, presenten càrregues reals importants o serioses dificultats de venda, com ara quotes guanyals, béns en proindivís, mobiliari en mal estat o obsolet, entre altres supòsits anàlegs.
Planteamiento del problema: qué ocurre en un concurso sin masa
La finalització del concurs per insuficiència inicial determinarà que, en l’Auto de conclusió, el Jutjat ordeni el tancament provisional del full registral, per a la qual cosa el Lletrat de l’Administració de Justícia remetrà d’ofici el manament corresponent. Transcorregut un any, comptat de data a data des de l’Auto de conclusió, el Registre procedirà d’ofici —ja sense intervenció judicial— a la cancel·lació de la inscripció del deutor persona jurídica, amb el tancament definitiu del full.
Precisament aquesta situació genera problemes i dubtes respecte del tancament provisional després de la conclusió concursal i, posteriorment, el tancament definitiu del procediment. En aquest escenari, on no es duu a terme, després del concurs sense massa, una liquidació ordenada dels béns residuals, sorgeix la qüestió de si pot considerar-se que existeix una conducta susceptible de generar responsabilitat. És a dir, un cop conclòs el procés d’insolvència sense massa —recollit als llibres I i III de la normativa— però quan encara hi ha béns en el balanç de la societat, cal preguntar-se si realment pot parlar-se d’un deure de dissolució i liquidació ordenada que recaigui sobre els Administradors Socials i, si escau, quines conseqüències jurídiques es deriven del seu eventual incompliment.
Descàrrega l'article complet a la columna de la dreta.
Publicat a
També et pot interessar
