Poden les entitats financeres reclamar crèdits avalats per ICO-COVID? Doctrina de l’AP de Còrdova

L’Auto núm. 363/2025 de l’Audiència Provincial de Còrdova, Secció Primera, de 6 d’octubre de 2025, resol una qüestió de gran rellevància pràctica en el context de la recuperació de crèdits concedits a l’empara de les línies d’avals públics COVID-19.

L’assumpte es refereix a un compte de crèdit emmarcat dins de la línia d’avals públics per facilitar el manteniment de l’ocupació i pal·liar els efectes econòmics de la COVID-19, prevista a l’art. 29 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, en virtut del qual l’ICO va avalar fins a cert percentatge la citada operació.

Es discuteix l’acreditació per part de l’entitat prestadora de la representació que ostenta (art. 559.1.2º LEC), i si està facultada per reclamar la part deguda coberta per l’aval ICO (art. 16 RDL 5/2021). La qüestió controvertida consisteix en l’acreditació per part de l’entitat de la seva actuació en nom propi o en representació de l’ICO, i en aquest últim cas, l’acreditació de l’execució total o parcial de l’aval. El Jutjat de Primera Instància va estimar l’oposició a l’execució formulada per l’executat, considerant que l’entitat bancària no havia acreditat el caràcter o representació amb què demandava, deixant sense efecte l’auto que ordenava l’execució.

La doctrina de l’Audiència Provincial

L’Audiència Provincial de Còrdova s’inclina per la possibilitat que l’entitat reclami la totalitat del deute en qualsevol de les dues hipòtesis. L’Audiència entén que la legitimació prové del contracte de compte de crèdit i de l’art. 16.2 del RDL 5/2021: si no s’hagués fet efectiu l’aval, pot reclamar la totalitat del deute; i fins i tot si part del crèdit hagués estat satisfet per l’aval públic, també tindria legitimació per reclamar la totalitat de la quantitat deguda, actuant en aquest cas per compte i en nom de l’Estat respecte de la part satisfeta per aquesta via. Així mateix, considera que la manca de menció expressa en la demanda que l’entitat actua en nom i per compte de l’Estat respecte d’aquesta part no ha de donar lloc al sobreseïment de l’execució, sinó que es tracta d’un defecte esmenable, per la qual cosa l’òrgan a quo havia d’haver concedit a la demandant la possibilitat d’esmenar-lo conforme a l’art. 559.2.1 LEC.

Marc normatiu aplicable

És important analitzar el marc de regulació aplicable a aquest tipus de préstecs i la legitimació per entendre la decisió de l’Audiència Provincial de Còrdova.

L’art. 29 del RDL 8/2020 va establir una línia d’avals públics per facilitar el manteniment de l’ocupació i pal·liar els efectes econòmics de la COVID-19, permetent al Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital atorgar avals al finançament concedit per entitats financeres a empreses i autònoms, amb un import màxim de 100.000 milions d’euros.

Aquesta línia d’avals tenia com a finalitat atendre les necessitats de les empreses derivades de la gestió de factures, necessitat de circulant, venciments d’obligacions financeres o tributàries o altres necessitats de liquiditat.

D’altra banda, l’art. 16 del Reial decret llei 5/2021 determina, per al cas d’execució dels avals, que se seguirà per al conjunt del principal de l’operació avalada el mateix règim jurídic de recuperació i cobrament que correspongui a la part del principal del crèdit no avalada per l’Estat, d’acord amb la normativa i pràctiques de les entitats financeres, i no seran d’aplicació els procediments i les prerrogatives de cobrament previstos a l’article 116 bis i 10.1 de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària.

Correspondrà a les entitats financeres la formulació de reclamacions extrajudicials o exercici d’accions judicials per compte i en nom de l’Estat per a la recuperació dels imports impagats de crèdits de la Hisenda Pública derivats de l’execució d’aquests avals.

Per tant, la regulació estableix un sistema dual: abans de l’execució de l’aval l’entitat financera actua en nom propi com a creditora del contracte de compte de crèdit; després de l’execució de l’aval l’entitat bancària actuarà per compte i en nom de l’Estat per recuperar l’import abonat per aquest.

Ara bé, l’excepcionalitat d’aquest règim ve imposada per la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària, que conté un règim de caràcter supletori aplicable als avals atorgats per l’Estat, consagrant un règim d’autotutela administrativa per al cobrament de les quantitats a què tingui dret l’Administració General de l’Estat. No obstant això, l’article 16.2 del RDL 5/2021 fa decaure l’aplicació d’aquest règim i procediments de recuperació i cobrament, encomanant els procediments de recuperació a les entitats financeres concedents.

La conseqüència d’això podria ser la superposició d’ambdós procediments, més encara quan l’import recuperat s’ha de compartir entre ambdós creditors. Ara bé, en el marc de l’excepcionalitat de la situació és convenient encomanar la reclamació del deute a les entitats financeres concedents.

Naturalesa jurídica del contracte de crèdit i de l’aval públic

La qüestió plantejada se centra a determinar si l’entitat prestadora està legitimada per reclamar la totalitat del deute derivat d’un contracte de compte de crèdit, independentment de si s’ha executat o no l’aval públic atorgat en el marc de les línies ICO COVID-19.

Doncs bé, el contracte de crèdit que s’executa és un negoci jurídic bilateral entre el deutor (particular o empresa) i l’entitat financera. Aquest contracte genera drets i obligacions recíproques entre ambdues parts, essent l’entitat creditora de l’import disposat més els interessos pactats.

Per la seva banda, l’aval públic és, efectivament, un negoci jurídic diferent i separat del contracte de crèdit. Es tracta d’una garantia atorgada per l’Estat (a través de l’ICO) a favor de l’entitat financera, no del particular. El deutor no és part en aquest negoci jurídic de l’aval, sinó que és el beneficiari indirecte de la mesura de política pública que facilita l’accés al crèdit.

Fonaments de la legitimació de l’entitat financera

1. Fonament contractual

L’entitat financera ostenta legitimació activa per reclamar la totalitat del deute per la seva condició de creditora contractual. Aquesta legitimació deriva directament del contracte de crèdit subscrit amb el deutor, amb independència de l’existència o no d’un aval públic.

El particular que subscriu el contracte de crèdit s’obliga davant l’entitat financera per la totalitat de l’import disposat. El fet que existeixi un aval públic no modifica ni altera aquesta relació contractual bilateral.

En definitiva, procedeix la reclamació del deute total d’aquest tipus de contractes per part de l’entitat atenent en primer lloc a una qüestió contractual: el deutor ha subscrit un contracte de crèdit amb l’entitat financera, no amb l’Estat. La seva obligació de reemborsament és davant l’entitat, que és el seu creditor contractual. L’aval públic no converteix l’Estat en creditor del particular, sinó que és una garantia atorgada a favor de l’entitat financera.

2. Eficiència processal

Atenent a una qüestió d’eficiència processal: per evitar la superposició dels procediments, especialment quan l’import recuperat s’ha de compartir entre ambdós creditors —en cas d’execució de l’aval—. En aquestes circumstàncies, i en el marc de l’excepcionalitat de la situació, es considera convenient fer decaure l’aplicació del règim i procediments de recuperació i cobrament dels avals executats previstos amb caràcter supletori a la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària, i encomanar els procediments de recuperació a les entitats financeres concedents.

3. Especialització

Aquesta reclamació respon igualment a una qüestió d’especialització, en tant que les entitats financeres compten amb l’experiència, els mitjans i el coneixement del deutor per gestionar eficaçment la recuperació del crèdit degut, mentre que l’Estat manca d’aquesta estructura especialitzada per a la gestió individualitzada de milers d’operacions de crèdit.

4. La clàusula pari passu

És important fer especial menció a la clàusula pari passu, que determina que en cas que es produeixin pèrdues com a conseqüència de l’impagament de les operacions avalades, donant lloc a l’execució de l’aval, l’Estat i les entitats financeres les assumiran de forma proporcional a la cobertura de cadascun. Això implica que l’Estat i l’entitat comparteixen el risc, i perquè la clàusula funcioni serà necessari un únic procediment de cobrament que permeti distribuir el recuperat.

En definitiva, l’aval públic és una garantia que opera en la relació entre Estat i entitat financera, però no modifica la relació contractual entre el deutor i el seu creditor, que continua sent l’entitat financera amb legitimació plena per reclamar la totalitat del deute.

Contingut de l’esmena requerida

L’Audiència Provincial sol·licita l’esmena de l’acreditació de la legitimació activa perquè considera que l’entitat té legitimació en qualsevol cas, però ha d’aclarir les circumstàncies fàctiques que determinen el títol concret en què actua. No es tracta de demostrar que té dret a reclamar (això ja ho té pel contracte de crèdit i l’art. 16.2 RDL 5/2021), sinó d’especificar:
(I) si ha executat l’aval,
(II) quant ha cobrat de l’Estat i
(III) que reclama aquesta part per compte i en nom de l’Estat.

L’esmena ha d’aclarir tres qüestions específiques:

• Si s’ha executat l’aval públic: l’entitat ha d’indicar expressament si ha fet efectiu l’aval de l’ICO.
• L’import percebut de l’aval: si l’aval s’ha executat, l’entitat ha d’especificar la quantitat exacta que ha percebut de l’Estat.
• El títol en què reclama la part avalada: si l’aval s’ha executat, l’entitat ha de manifestar expressament que reclama aquesta part “per compte i en nom de l’Estat”.

Finalitat de l’esmena

Aquesta informació pot resultar essencial per garantir la transparència del procediment, el dret de defensa de l’executat i la correcta aplicació del règim jurídic especial previst a l’art. 16.2 RDL 5/2021, evitant que es produeixi un doble cobrament del mateix deute.

L’esmena persegueix diversos objectius:

• Clarificar la posició processal de l’entitat: determinar si actua exclusivament en nom propi o en doble posició.
• Garantir el dret de defensa de l’executat: el deutor té dret a saber exactament quina quantitat se li reclama en cada concepte i qui és el veritable creditor.
• Determinar el règim jurídic aplicable: les entitats no poden concedir ajornaments, fraccionaments o quitances de les quantitats reclamades per compte de l’Estat sense autorització de l’AEAT.
• Evitar un enriquiment injust: si l’entitat ja ha cobrat de l’Estat la part avalada però no ho declara, podria estar reclamant dues vegades la mateixa quantitat.

Implicacions pràctiques per a les entitats financeres

Les entitats financeres que reclamin crèdits amb aval ICO-COVID han de:

• Especificar clarament en la demanda executiva si han executat l’aval públic.
• Detallar l’import percebut de l’Estat, si escau.
• Conservar la documentació que acrediti l’execució de l’aval i l’import percebut.

Conclusió

Analitzat el marc de regulació, la naturalesa jurídica dels contractes i la legitimació activa per a la reclamació de l’impagament, entenem que l’Audiència Provincial de Còrdova, en l’auto dictat, confirma la possibilitat que sigui l’entitat la que reclami l’impagament de la totalitat del que es deu en aplicació de l’art. 16.2 RDL 5/2021. Si no s’hagués fet efectiu l’aval, pot reclamar la totalitat del deute. Fins i tot si part del crèdit hagués estat satisfet per l’aval públic, també tindria legitimació per reclamar la totalitat de la quantitat deguda.

Aquesta resolució estableix una doctrina clara i equilibrada que aporta seguretat jurídica tant a les entitats financeres com als deutors, clarificant el règim de reclamació d’aquests crèdits i evitant sobreseïments innecessaris per defectes formals esmenables.