L’article 640 LEC després de la reforma de la Llei Orgànica 1/2025: del conveni residual a la via preferent en l’execució civil

Fins a l’entrada en vigor d’aquesta reforma, la regulació de la realització de béns embargats es desplegava en tres articles diferents (640, 641 i 642), generant una dispersió normativa que en dificultava l’aplicació pràctica. El conveni de realització exigia la convocatòria d’una compareixença formal, caucions estrictes i el compliment de requisits que feien poc atractiva aquesta via, mantenint la subhasta judicial com a regla general. El nou article 640 LEC concentra en un únic precepte tota la regulació, elimina la compareixença obligatòria i simplifica substancialment els requisits. Permet que executant, executat i tercers acordin la manera més eficaç de realitzar els béns, incloent-hi la intervenció d’entitats especialitzades i la possibilitat de subhasta extrajudicial, amb plens efectes registrals.

Aquesta reforma constitueix un exemple paradigmàtic de la filosofia que inspira la Llei d’eficiència del Servei Públic de Justícia: simplificar, agilitzar i modernitzar la justícia civil. S’abandona la rigidesa d’un sistema que, tot i ser garantista, resultava ineficaç en la pràctica, i s’opta per un model més pragmàtic i flexible que confia en la capacitat de les parts per arribar a acords mútuament satisfactoris. El veritable repte serà que els convenis de realització esdevinguin una eina habitual en els procediments executius, capaç d’oferir millors resultats econòmics que la tradicional subhasta judicial.

Accés a l'article complet.