Legislant per la Cultura de l'Acord

El 12 de març de 2024, el Consell de Ministres, va aprovar l'Avantprojecte de Llei orgànica de mesures en matèria d'eficiència del servei públic de Justícia i d'accions col·lectives per a la protecció i defensa dels drets i interessos dels consumidors i usuaris.

Posteriorment, el 22 de març de 2024, es va publicar en el Butlletí Oficial de les Corts Generals com a Projecte de Llei.

Amb aquest Projecte de Llei, es fa un pas més en el llarg camí que estan recorrent les institucions i la societat espanyola per a aconseguir implantar la Cultura de l'Acord, sent una fita clau l'aprovació de la Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils; perquè la Cultura de l'Acord s'aconsegueix, de manera immediata, legislant en Mitjans Alternatius de Solució de Conflictes (MASC). 

És de destacar l'àrdua labor del Ministeri de Justícia a l'hora de promoure la solució dialogada de controvèrsies. Així, ja l'any 2021, l'exministre Sr. Juan Carlos Campo, defensava la mediació com a mitjà per a evitar l'escalament dels conflictes i la saturació dels jutjats i tribunals. 

En aquesta mateixa línia si va pronunciar en nombroses ocasions l'exministra Sra. Pilar Llop, que advocava per la Cultura de l'Acord i, en concret, per la mediació com a instrument per a aconseguir-la. 

No obstant això, amb el canvi de legislatura es va quedar en el tinter el tan esperat Projecte de Llei de mesures d'eficiència processal del servei públic de Justícia, el qual estava cridat a modificar el panorama actual en matèria de MASC i, de manera específica, de mediació. 

De fet, abans que finalitzés el 2023, es va aprovar el Reial decret llei 6/2023, de 19 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge, amb la intenció d'avançar en la transformació de la Justícia. 

No obstant això, el meritat RDL, que va introduir fins a 134 modificacions, addicions o supressions en l'articulat de la Llei d'Enjudiciament Civil, no va arribar a efectuar cap esment significatiu a la Cultura de l'Acord i, tampoc, a la mediació.

Ara, amb Sr. Félix Bolaños al comandament, el Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts ha tornat a encendre la llum i a obrir la porta a la mediació com MASC que, de manera efectiva i eficient, contribueixi a reduir la tan coneguda congestió dels jutjats i tribunals espanyols. 

Segons el propi Ministeri, amb la futura Llei orgànica d'eficiència del servei públic de Justícia “es resol el desajustament existent entre una estructura de la Justícia més pròpia del segle XIX i les necessitats de la societat digital en la qual vivim avui”. 

La intenció de l'Executiu és potenciar la resolució dialogada de disputes a través dels MASC, com la ja referida mediació, la conciliació privada, l'opinió d'expert independent i l'oferta vinculant confidencial. Qüestions aquestes que està per veure com es regulen.

En aquest sentit, després de la no fructificació de la iniciativa predecessora, genera gran expectativa en el sector jurídic i, especialment, en el sector empresarial, quin serà la materialització de la regulació dels MASC en l'ordre jurisdiccional civil i mercantil.

I, és que, resulta fonamental que es compleixi amb l'informat pel Ministeri, i es doni un protagonisme cert i real a la mediació com a mètode resolutori de disputes, de manera que s'aconsegueixi limitar la intervenció dels jutjats i tribunals als conflictes en els quals la seva actuació resulti imprescindible. 

De manera més específica, està per veure si, com s'ha vingut anunciant, s'introdueix el requisit d'obligatorietat d'acudir a una mediació prèvia a l'exercici de l'acció civil davant els jutjats i tribunals. 

La implantació de la Cultura de l'Acord precisa del compromís ferm dels poders de l'Estat, especialment del poder legislatiu, sent essencial legislar per la consecució d'un país més sa i democràtic, en el qual les controvèrsies que sorgeixin siguin resoltes per les parts a través del diàleg i la imprescindible ajuda dels agents jurídics, com els advocats i els mediadors, el paper dels quals està cridat a ocupar un lloc central en qualsevol societat regida per la Cultura de l'Acord.