Anàlisi de les sentències del Tribunal Constitucional en relació a la seguretat jurídica de l'arbitratge a Espanya

En menys d'un any el Tribunal Constitucional ha dictat tres sentències en les quals blinda l'arbitratge com a sistema de resolució de conflictes a Espanya. En elles, es recorda a jutges i tribunals els límits en l'exmen del laudies arbitrals. Aquestes sentències suposen una fita en el desenvolupament de l'arbitratge al nostre país, un impuls per a l'augment del nombre d'arbitratges, tant internacionals com nacionals, en un moment que coincideix amb l'esforç que han desenvolupat molts professionals del Dret per a aconseguir que el nostre país sigui una seu segura per a la pràctia de l'arbitratge. 

La conclusió anticipatòria de les sentències que procedim a explicar no pot ser una altra que la que els tribunals ordinaris no poden revocar un laude per qüestions de fons, ni tampoc entrar a valorar el fons excusant-se en qüestions purament formals, consolidant així l'arbitratge com una via propícia de resolució de conflictes extrajudicials. 

Es tracta, en concret, de la STC 46/2020, de 15 de juny de 2020 (recurs d'empara 3130-2017), la STC 17/2021, de 15 de febrer de 2021 (recurs d'empara 3956-2018) i la STC 65/2021 de 15 de març de 2021 (recurs d'empara 976-2020).

La STC 46/2020, de 15 de juny va iniciar un primer pas contra la pràctica d'anul·lació de laudes seguida pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid pel que fa a la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva pels excessos del control judicial en la valoració dels laudes.  En concret, posa l'accent en el risc de convertir la noció d'ordre públic en “una porta falsa o un mer pretext perquè l'òrgan judicial reexamini les qüestions debatudes en el procediment arbitral".   Aquesta actuació per part del tribunal ordinari vulnera de ple l'autonomia de la voluntat de les parts, les quals han convingut sotmetre la seva controvèrsia a arbitratge i rebutjar les regles processals. Aquest sotmetiment exprés implica vetar a jutges i tribunals del coneixement de l'assumpte, per tant, els requisits de fons i forma aplicables a les sentències no ho són, en cap cas, aplicables als laudes.

A continuació, amb la STC 17/2021 de 15 de febrer, el Constitucional estableix jurisprudència, rebutjant el sobrepasso dels límits constitucionals pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) en entrar en el fons de l'assumpte: “aquest Tribunal entén que la decisió de l'òrgan judicial d'anul·lar el laude per insuficient motivació (art. 37 LA), va ser contrària al cànon constitucional de raonabilitat de les resolucions judicials (art. 24.1 CE), conclusió que es reforça a més pel comportament de la Sala, que va entrar en el fons de l'assumpte sobrepassant els límits constitucionals del deure de motivació i congruència.”

Així mateix, en aquesta sentència el TC ratlla la revisió probatòria del TSJM de: “autèntica mutació de l'acció d'anul·lació” del laude, que: “és un remei extrem i excepcional que no pot fundar-se en infraccions purament formals, sinó que ha de servir únicament per a remeiar situacions d'indefensió efectiva i real o vulneracions de drets fonamentals o salvaguardar l'ordre públic espanyol”.

Aquestes dues sentències s'han vist reforçades per l'última fallada del Tribunal Constitucional, del passat 15 de març de 2021, mitjançant el qual torna a reprendre al Tribunal Superior de Justícia de Madrid per utilitzar el terme ordre públic per a entrar a revisar el fons de l'assumpte, "en comptes de limitar la seva actuació de fiscalització a comprovar possibles errors 'in procedendo' o a l'absència de motivació".

Aquesta sentència és clau, ja que fixa amb molta precisió els límits del control jurisdiccional. En aquest sentit, els magistrats del Tribunal Constitucional estableixen que "excepcionalment, cal anul·lar una decisió arbitral quan s'hagin incomplit les garanties procedimentals fonamentals com el dret de defensa, igualtat, bilateralitat, contradicció i prova"; també quan el laude "manqui de motivació o aquesta sigui arbitrària, il·lògica, absurda o irracional", o “quan s'hagin infrigingit normes imperatives”. Per contra, en cap cas serà lícita l'anul·lació "pel solo fet que les conclusions aconseguides per l'àrbitre siguin considerades, a ulls de l'òrgan judicial, errònies o insuficients, o, simplement, perquè d'haver estat sotmesa la controvèrsia a la seva valoració, hagués arribat a unes altres ben diferents".

En aquest sentit, precisa el Tribunal Constitucional que no existeix una exigència legal que les resolucions arbitrals estiguin motivades, bastaria que un laude contingués raons com a tal, encara que aquestes siguin incorrectes, per a considerar-se motivat. En qualsevol cas, no cal entrar a valorar pel jutge ordinari sobre la "idoneïtat, suficiència o l'adequació" de les raons esgrimides en el laude, "sinó únicament comprovar la seva existència", excepte pacte en contra de les parts.

En definitiva, aquestes tres sentències reforcen la seguretat jurídica de l'arbitratge a Espanya i milloren la posició del nostre país com a seu internacional de l'arbitratge, llançant un missatge clar: la funció del control judicial del laude té límits, no podent revisar-se el fons de la fallada per segona vegada, amb tot el que això suposa.

👉 Suscriu-te a la nostre newsletter per rebre totes les novetats en matèria legal.